La cuina de l'escriptura
Páginas: 5 (1241 palabras)
Publicado: 20 de noviembre de 2011
DANIEL CASSANY
LA CUINA DE L’ESCRIPTURA
La cuina de l’escriptura va ser escrita per Daniel Cassany i editada en 1993.
És ressenyable l’èxit perquè el llibre es troba per la setena edició.
A grans trets, es tracta d’un manual que recull normes sintàctiques, léxiques i morfològiques, així com també trucs, errades freqüents i consells al voltant d’un tema concret: el d’aprendrea escriure. [1]
El motiu pel qual Cassany va escriure aquest llibre es deu a què, en general, la formació en escriptura que han rebut i reben la majoria d’usuaris és prou limitada, si més no quasi nul·la. A més, segons el mateix Cassany “l’escola obligatòria i la secundària donen uns rudiments essencials de gramàtica, que no cobreixen de cap manera les necessitats complexes i variades delsciutadans”1. Per tant, aquest llibre té una finalitat pedagògica, ja que pretén ajudar les persones que per raons variades han d’escriure, i així, es configura com un manual per a aprendre a redactar.
El contingut de la Cuina de l’escriptura és prou saborós, en termes de l’autor, ja que assoleix la gran part, per no dir tots, dels camps escaients per a poder escriure coherentment,cohesionadament i adequadament. Així doncs, el llibre s’inicia amb una descripció de la manera de treballar que ha de tindre l’escriptor per aconseguir un elevat grau de comprensió.
Així podem trobar consells per estructurar les idees, aconseguir un discurs lògic, ordenat i a més introdueix els conceptes de llegibilitat i llenguatge planer que pretenen conduir als nous escriptors per la claredat d’expressiósuperant l’absència d’un context compartit autor-lector i l’estructura sintàctica de la frase. I, a banda, Cassany intenta incitar els seus lectors a escriure, a veure l’escriptura com un mitjà per a divertir-se, aprendre, ser conseqüent amb el que es pensa, tot açò sense cap pretensió literària.
La Cuina es divideix en setze capítols, independents però donant al llibre una unitat; doncs,molts d’ells relacionats entre si.
A grans trets, podem veure que el llibre es compon de diversos blocs. En primer lloc, trobem una part dedicada al moment abans d’escriure, a la preparació (que es correspondria amb els capítols primer a cinquè); una segona basada en el fet d’escriure pròpiament dit, és a dir, la forma que ha de tenir la redacció (informació que trobem a la part central delllibre, capítols sisè a catorzè); i per últim, dos capítols (el quinzè i el setzè) destinats al procés de revisió i a la imatge impresa del text.
La primera part és una peça clau de la cuina de l’escriptura, ja que dóna unes nocions bàsiques per a poder entendre i funcionar sense problemes als capítols següents. És una mena d’introducció, necessària, sense la qual la lectura de la cuina del’escriptura podria quedar un poc dessaborida. D’aquesta forma, en aquests capítols podem trobar informació sobre com fer una escriptura més eficaç, clara i correcta. Així, fa especial consideració a l’escriptura respectuosa (no sexista) i a les actituds a l’hora d’escriure. Tanmateix, dóna diverses solucions per a la “fòbia del paper en blanc” i recursos per a buscar i suportar idees. I, per últim, aportaidees per a una organització coherent de les idees en el text. Un fet a destacar és la contínua aparició d’exemples que ens ajuda a aclarir la informació.
Pel que fa a la part central del llibre, Cassany entra en la part fonamental per a escriure. Cal saber que aquests capítols no guarden una relació tan directa entre ells com els anteriors, per la qual cosa aquests poden ser llegitsindependentment uns d’altres. D’aquesta forma, apareixen tractats aspectes com els paràgrafs i la seua transcendència visual i significativa; la frase i la seua llargària i construcció; els jocs sintàctics, com les exageracions, hipèrbatons...; regles per a triar mots escaients per a cada tipus de text i oració; els signes de puntuació i els seus usos correctes. A més, també dóna cabuda a temes com...
LA CUINA DE L’ESCRIPTURA
La cuina de l’escriptura va ser escrita per Daniel Cassany i editada en 1993.
És ressenyable l’èxit perquè el llibre es troba per la setena edició.
A grans trets, es tracta d’un manual que recull normes sintàctiques, léxiques i morfològiques, així com també trucs, errades freqüents i consells al voltant d’un tema concret: el d’aprendrea escriure. [1]
El motiu pel qual Cassany va escriure aquest llibre es deu a què, en general, la formació en escriptura que han rebut i reben la majoria d’usuaris és prou limitada, si més no quasi nul·la. A més, segons el mateix Cassany “l’escola obligatòria i la secundària donen uns rudiments essencials de gramàtica, que no cobreixen de cap manera les necessitats complexes i variades delsciutadans”1. Per tant, aquest llibre té una finalitat pedagògica, ja que pretén ajudar les persones que per raons variades han d’escriure, i així, es configura com un manual per a aprendre a redactar.
El contingut de la Cuina de l’escriptura és prou saborós, en termes de l’autor, ja que assoleix la gran part, per no dir tots, dels camps escaients per a poder escriure coherentment,cohesionadament i adequadament. Així doncs, el llibre s’inicia amb una descripció de la manera de treballar que ha de tindre l’escriptor per aconseguir un elevat grau de comprensió.
Així podem trobar consells per estructurar les idees, aconseguir un discurs lògic, ordenat i a més introdueix els conceptes de llegibilitat i llenguatge planer que pretenen conduir als nous escriptors per la claredat d’expressiósuperant l’absència d’un context compartit autor-lector i l’estructura sintàctica de la frase. I, a banda, Cassany intenta incitar els seus lectors a escriure, a veure l’escriptura com un mitjà per a divertir-se, aprendre, ser conseqüent amb el que es pensa, tot açò sense cap pretensió literària.
La Cuina es divideix en setze capítols, independents però donant al llibre una unitat; doncs,molts d’ells relacionats entre si.
A grans trets, podem veure que el llibre es compon de diversos blocs. En primer lloc, trobem una part dedicada al moment abans d’escriure, a la preparació (que es correspondria amb els capítols primer a cinquè); una segona basada en el fet d’escriure pròpiament dit, és a dir, la forma que ha de tenir la redacció (informació que trobem a la part central delllibre, capítols sisè a catorzè); i per últim, dos capítols (el quinzè i el setzè) destinats al procés de revisió i a la imatge impresa del text.
La primera part és una peça clau de la cuina de l’escriptura, ja que dóna unes nocions bàsiques per a poder entendre i funcionar sense problemes als capítols següents. És una mena d’introducció, necessària, sense la qual la lectura de la cuina del’escriptura podria quedar un poc dessaborida. D’aquesta forma, en aquests capítols podem trobar informació sobre com fer una escriptura més eficaç, clara i correcta. Així, fa especial consideració a l’escriptura respectuosa (no sexista) i a les actituds a l’hora d’escriure. Tanmateix, dóna diverses solucions per a la “fòbia del paper en blanc” i recursos per a buscar i suportar idees. I, per últim, aportaidees per a una organització coherent de les idees en el text. Un fet a destacar és la contínua aparició d’exemples que ens ajuda a aclarir la informació.
Pel que fa a la part central del llibre, Cassany entra en la part fonamental per a escriure. Cal saber que aquests capítols no guarden una relació tan directa entre ells com els anteriors, per la qual cosa aquests poden ser llegitsindependentment uns d’altres. D’aquesta forma, apareixen tractats aspectes com els paràgrafs i la seua transcendència visual i significativa; la frase i la seua llargària i construcció; els jocs sintàctics, com les exageracions, hipèrbatons...; regles per a triar mots escaients per a cada tipus de text i oració; els signes de puntuació i els seus usos correctes. A més, també dóna cabuda a temes com...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.