LA DIABETIS
Páginas: 7 (1713 palabras)
Publicado: 2 de febrero de 2015
1.INTRODUCCIÓ
La diabetis és un conjunt de trastorns metabòlics, que afecten a diferents òrgans i teixits, dura tota la vida i es caracteritza per un augment dels nivells de glucosa a la sang o hiperglucèmia. N’hi a de diversos tipus:
La diabetis tipus 1, en la qual existeix una destrucció total de les cèl·lules β, la qual cosa comporta una deficiència absoluta d'insulina.
La diabetis tipus2, generada com a conseqüència d'un defecte progressiu en la secreció d'insulina, així com l'antecedent de resistència a la mateixa l’anomena’t resistència a l’insulina.
La diabetis gestacional, la qual és diagnosticada durant l'embaràs.
N’hi ha molts altres tipus de causes molt diverses però aquests tipus de diabetis son molt poc freqüents.
2.LA DIABETIS TIPUS 1 O JUVENIL
La diabetis tipus1 és una malaltia autoimmune caracteritzada per la destrucció d’un tipus de cèl·lules anomenades cèl·lules beta que són les encarregades de sintetitzar i segregar insulina, una hormona que controla els nivells de glucosa a la sang.
Les cèl·lules beta es troben als illots de Langerhans que són uns cúmuls de cèl·lules situats al pàncrees que s'encarreguen de produir hormones com la insulina i elglucagó. Al pàncrees, també s’hi poden produir enzims com per exemple els enzims digestius segregats per les cèl·lules F (produeixen un polipèptid pancreàtic que inhibeix les secrecions exocrines del pàncrees) i les cèl·lules G (que no produeixen enzims però produeixen l'hormona polipèptid gastrina que estimula la producció d’àcid clorhídric per les cèl·lules parietals de l'estómac).
Les hormonesproduïdes en els illots de Langerhans són secretades directament al flux sanguini per (almenys) tres tipus diferents de cèl·lules.
Les cèl·lules alfa, que produeixen glucagó (15-20% del total de les cèl·lules dels illots).
Les cèl·lules beta, productores d'insulina i amilina (65-80%).
Les cèl·lules delta, productores de somatostatina (3-10%).
Les cèl·lules beta fabriquen la insulina enetapes. Primerament, sintetitzen la proinsulina que és una molècula formada per una cadena proteica de 81 aminoàcids. Desprès, les cèl·lules Beta del pàncrees processen la proinsulina convertint-la en insulina per la extracció enzimàtica del pèptid C, que és una estructura de 30 aminoàcids que connecta les cadenes A i B (de 21 i 30 aminoàcids, respectivament).
La insulina és secretada en reaccióa la hiperglucèmia. Un cop secretada, la insulina passa a la sang i provoca l’entrada de la glucosa a totes les cèl·lules de l’organisme. En cas que a la sang hi hagi un excés de glucosa s’emmagatzema als teixits del múscul (miòcits) i del fetge (hepatòcits) en forma glicogen com a reserva energètica. Això fa que la glucèmia es mantingui en uns valors d’entre 60 i 120 mg/dl (mg de glucosa en undl de sang).
El glucagó en canvi, augmenta el nivell de glucosa sanguínia en estimular la formació d’aquest glúcid a partir del glicogen emmagatzemat en els hepatòcits (cèl·lules del fetge). L'alliberament del glucagó és inhibit per la hiperglucèmia.
En la diabetis tipus 1, el sistema immunològic destrueix les cèl·lules beta ,això fa que el pàncrees deixi de produir insulina i per tant,els nivells de glucosa en sang augmenten (en dejuni més de 126 mg/dl i més de 200mg/dl després d’haver ingerit 75g de glucosa).
2.1.SÍMPTOMES DE LA DIABETES TIPUS 1
Poliúria (ganes d’orinar): Els ronyons responen a nivells alts de glucosa en el flux sanguini rebutjant la glucosa sobrant en l'orina
Polifàgia (molta gana): Es perd pes (o no s’augmenta de pes mentre es creix) tot i que es té ganaen tot moment i es menja molt sovint. Els nens i els adolescents que desenvolupen diabetis tipus 1 probablement tindran més gana, però sovint perden pes. Això es degut al fet que el cos humà esgota els músculs i els greixos acumulats en un esforç per proveir d'energia a les cèl·lules.
Polidípsia (molta set): Com que s’orina molt es perd molt líquid, per això el pacient sent molta set perquè...
La diabetis és un conjunt de trastorns metabòlics, que afecten a diferents òrgans i teixits, dura tota la vida i es caracteritza per un augment dels nivells de glucosa a la sang o hiperglucèmia. N’hi a de diversos tipus:
La diabetis tipus 1, en la qual existeix una destrucció total de les cèl·lules β, la qual cosa comporta una deficiència absoluta d'insulina.
La diabetis tipus2, generada com a conseqüència d'un defecte progressiu en la secreció d'insulina, així com l'antecedent de resistència a la mateixa l’anomena’t resistència a l’insulina.
La diabetis gestacional, la qual és diagnosticada durant l'embaràs.
N’hi ha molts altres tipus de causes molt diverses però aquests tipus de diabetis son molt poc freqüents.
2.LA DIABETIS TIPUS 1 O JUVENIL
La diabetis tipus1 és una malaltia autoimmune caracteritzada per la destrucció d’un tipus de cèl·lules anomenades cèl·lules beta que són les encarregades de sintetitzar i segregar insulina, una hormona que controla els nivells de glucosa a la sang.
Les cèl·lules beta es troben als illots de Langerhans que són uns cúmuls de cèl·lules situats al pàncrees que s'encarreguen de produir hormones com la insulina i elglucagó. Al pàncrees, també s’hi poden produir enzims com per exemple els enzims digestius segregats per les cèl·lules F (produeixen un polipèptid pancreàtic que inhibeix les secrecions exocrines del pàncrees) i les cèl·lules G (que no produeixen enzims però produeixen l'hormona polipèptid gastrina que estimula la producció d’àcid clorhídric per les cèl·lules parietals de l'estómac).
Les hormonesproduïdes en els illots de Langerhans són secretades directament al flux sanguini per (almenys) tres tipus diferents de cèl·lules.
Les cèl·lules alfa, que produeixen glucagó (15-20% del total de les cèl·lules dels illots).
Les cèl·lules beta, productores d'insulina i amilina (65-80%).
Les cèl·lules delta, productores de somatostatina (3-10%).
Les cèl·lules beta fabriquen la insulina enetapes. Primerament, sintetitzen la proinsulina que és una molècula formada per una cadena proteica de 81 aminoàcids. Desprès, les cèl·lules Beta del pàncrees processen la proinsulina convertint-la en insulina per la extracció enzimàtica del pèptid C, que és una estructura de 30 aminoàcids que connecta les cadenes A i B (de 21 i 30 aminoàcids, respectivament).
La insulina és secretada en reaccióa la hiperglucèmia. Un cop secretada, la insulina passa a la sang i provoca l’entrada de la glucosa a totes les cèl·lules de l’organisme. En cas que a la sang hi hagi un excés de glucosa s’emmagatzema als teixits del múscul (miòcits) i del fetge (hepatòcits) en forma glicogen com a reserva energètica. Això fa que la glucèmia es mantingui en uns valors d’entre 60 i 120 mg/dl (mg de glucosa en undl de sang).
El glucagó en canvi, augmenta el nivell de glucosa sanguínia en estimular la formació d’aquest glúcid a partir del glicogen emmagatzemat en els hepatòcits (cèl·lules del fetge). L'alliberament del glucagó és inhibit per la hiperglucèmia.
En la diabetis tipus 1, el sistema immunològic destrueix les cèl·lules beta ,això fa que el pàncrees deixi de produir insulina i per tant,els nivells de glucosa en sang augmenten (en dejuni més de 126 mg/dl i més de 200mg/dl després d’haver ingerit 75g de glucosa).
2.1.SÍMPTOMES DE LA DIABETES TIPUS 1
Poliúria (ganes d’orinar): Els ronyons responen a nivells alts de glucosa en el flux sanguini rebutjant la glucosa sobrant en l'orina
Polifàgia (molta gana): Es perd pes (o no s’augmenta de pes mentre es creix) tot i que es té ganaen tot moment i es menja molt sovint. Els nens i els adolescents que desenvolupen diabetis tipus 1 probablement tindran més gana, però sovint perden pes. Això es degut al fet que el cos humà esgota els músculs i els greixos acumulats en un esforç per proveir d'energia a les cèl·lules.
Polidípsia (molta set): Com que s’orina molt es perd molt líquid, per això el pacient sent molta set perquè...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.