La dignitat de l'embrió

LA DIGNITAT DE L’EMBRIÓ
La dignitat de l’embrió, ha estat un aspecte molt tractat durant els últims anys ja que sembla a ser que hi ha una gran controvèrsia ideològica envers el tema. De totes maneres, tot i ser freqüentment comentat, està considerat de poca importància en moltesde les converses d’avui en dia; ja que el fet que sigui un crim fàcil de realitzar i, a més a més, legal, sembla que pugui ser justificat i, en alguns ambients, fins i tot ben vist.
Els orígens de l’avortament es remunten fins l’antiguitat. Hi ha proves que demostren que l’avortament ha estat practicat ja des dels antics romans i els asteques. Durant l’edat mitjana i els segles posteriorsl’Església i l’estat han estat molt lligats, l’Església ha tingut una gran influència en els reis, governadors i la seva població. Per això els avortaments estaven mal vistos, i s’havien de realitzar clandestinament, d’amagat. Els darrers segles, però, l’Església i l’estat s’han anat independitzant l’un de l’altre. Evidentment, ha estat un canvi positiu i és així com ha de ser. Però alguns aspectes síque s’han vist perjudicats. L’avortament n’és un d’ells. De fet, el problema real està la pèrdua d’ètica i moralitat de la societat.
Durant l’edat mitjana fins ben entrat el segle XIX, l’avortament era realitzat pels bruixots; i es duia a terme clandestinament perquè es veia com una taca inesborrable en l’honor de la dama embarassada i de la seva família. En el segle XIX, es varen començar aposar en pràctica fortes penes a les dones i els metges qui practicaven l’avortament ja que, com als segles anteriors, l’avortament tacava l’honor de la dama.
A partir d’aquí es veu el gran canvi de mentalitat en la societat. A la primera meitat del segle XX, l’avortament era despenalitzat si corria perill “el producte” (el nen, la vida) o la vida de la mare, la qual havia de preservar la vida. Elprimer país d’aprovar aquesta llei va ser Finlàndia l’any 1935. Més tard, a partir dels anys 50, l’avortament va començar a ser voluntari entre els 6 primers mesos. En aquest període el fetus no és capaç de sobreviure per si sol fora de l’úter matern.
D’ençà, les lleis han anat evolucionant fins a donar lloc a les vigents. Avui en dia, tot i les prohibicions existents, els avortaments il·legalscontinuen sent comuns actualment i constitueixen una de les principals causes de mort en dones joves. Les clíniques que realitzen avortaments de forma quirúrgica abusen de la demanda d’aquest servei posant uns preus força abusius. Això provoca que dones les quals no tenen un mínim benestar econòmic, no puguin optar a aquesta mena de “serveis”, i vagin a clíniques il·legals que no reuneixen lescondicions d’higiene necessàries.
No hi ha cap llei que obligui a avortar. Les lleis existents relacionades amb el tema únicament regulen els casos i terminis en què la llei permet l’avortament sense que es consideri un delicte. Els casos habituals són quan perilla la salut de la gestant, o bé, quan es considera el fetus “inviable”. És a dir que si nasqués hi hauria un percentatge alt de mort, o bé, deseqüeles i manques importants.
Per aquesta mateixa raó hi ha legislacions que deixen que sigui la dona la que decideixi si avortar o no durant les primeres setmanes de gestació. En canvi, hi ha legislacions que no deixen qui sigui la dona qui decideix si avortar o no. És a dir, un grup de persones externes al cas estudien i valoren les diferents possibilitats, i decideixen si s’ha de realitzarla interrupció de l’embaràs o no.
Depenent del país, l’avortament és considerat un delicte penalitzat o un dret de l’embarassada. A Espanya, tot i ser un delicte, després de les 22 setmanes es manté despenalitzat sempre que hi hagi el consentiment de la mare i problemes greus de salut que puguin posar en perill la vida de la gestant o del fetus. En un principi, als anys 1870, 1929 i 1932...