La divisió dialectal

La divisió dialectal







Índex

Introducció 3
Divisió dialectal 4
Fonètica 4
Morfologia 4
Dialectes occidentals 5
Català nord-occidental 5
Valencià sud-occidental 6
Exemples occidentals
Nord-occidental 6
Valencià de transició/tortosí 6
Valencià meridional 7
Valencià alacantí 7-8
Valencià apitxat 8
Valencià castellonenc 9
Dialectes orientals 9
Rossellonés 9Català central 9
Balear 9-10
Alguerés 10
Exemples orientals 10
Català central 10
Parlar salat 10
Mallorquí 10
Eivissenc 11
Bibliografia 12








INTRODUCCIÓ
L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos blocs: l'oriental i l'occidental, tenint en compte el diferent tractament de les parelles vocàliques a/e i o/u.
Els dialectes no espoden delimitar amb exactitud perquè entre l'un i l'altre sempre hi ha una franja de transició, hi ha dialectes de transició cap a llengües veïnes, com el ribagorçà i, sobretot el parlar de Benasc, cap a l'aragonès, i el parlar capcinès, dins el català septentrional, cap a l'occità. A més a més, cap dialecte no és del tot uniforme: qualsevol dels que hi ha es pot subdividir en diversos subdialectes.Atenent al que hem dit, la llengua catalana es pot subdividir en dos blocs dialectals i en dialectes (entreu a cada dialecte si en voleu veure els corresponents subdialectes). Atesa, però, la relativa poca variació dialectal dins el català i la importància en la consciència dels parlants del principal tret que separa els dos blocs, la neutralització o no de la a àtona, hom ha parlat només de dosdialectes, oriental i occidental, en comptes de dos blocs.
Hi ha dialectes desapareguts, com el menorquí de Fort-de-l'Eau (Algèria), el català de la burguesía,…







DIVISIÓ DIALECTAL
Fonètica

Morfología
Varietat oriental
Varietat occidental
1-En la evolució històrica, les paraules esdrúixoles en plural acabades en n, perden aquesta consonant. Ex: homines-homes.
2-La primerapersona del present d´indicatiu acaba en o. Ex: menjo, canto…o no té desinència: cant…
3-Els verbs incoatius en: *Present d´indicatiu ( pateix); *Present de subjuntiu (pateixi).

1-En aquesta evolució conseven la n. Ex: homines-hòmens.

2-La primera persona del present d´indicatiu acaba en e o en o. Ex: menge (o menjo).


3-Els verbs incoatius en: *Present d´indicatiu (patix); *Present desubjuntiu (patisca).



Dialectes occidentals
Català nord-occidental
1) Tancament de la e en i: ginoll, giner,...
2) Diftongació de o inicial: auliva, aulor, aufegar,...
3) Es mantenen les formes lo, los: lo pare, lo Joan,..
4) Formes verbals com: que jo canto (canti), que tu cantos, que ell canto, ells cànton, que jo cantessa, cantaia, cantaies (cantava...).
5) Sufix -eiar propi delpallarès: no es pot barreiar, me´n vai a festeiar.
6) Conversió de -ig final en -i: roi, goi, pui,...
7) Ús de la forma les per al masculí plural: les cavalls, les abres...
8) Demostratiu aguet o aguest, aguestos, aguells...
Lèxic: bajoca (mongeta), camí (vegada), corder (xai), despús-demà (demà passat), espill (mirall), llavar (rentar) mançana (poma), melic, padrí, roig, xic (nen),...


Valenciàsud-occidental
1) Articulació de e àtona inicial com a a: antendre, ancendre,...
2) Caiguda de la d intervocàlica: teulà, cremà, mocaor,vesprà,...
3) Pronúncia de -r i -t finals: pensar, eixir, cantar, sant, cent,...
4) Articles el, la, els, les; possessius meu, meua, meus, meues; demostratius este, eixe, aquell; i açí, açò,...
5) No flexiona el numeral dos/dues (dos germanes) i té formesparticulars de numerals: uit, dèsset, diuit, dènou, uitanta,...
6) Combinació pronominal diferent dels altres dialectes: li la donaré (la hi donaré), li'l portaré (l'hi portaré),... en què es manté l'ordre CI+CD.
7) Desinència verbal de 1ª p. d'indicatiu -e: jo cante, jo balle, jo pense,...;  les formes de subjuntiu: poguera, pogueres, poguera,...; jo aní, jo diguí...
8) En certes zones es...