la dona a l'edat mitjana

LA DONA A L’EDAT MITJANA:
1.- Context històric
L’Edat Mitjana és el període històric que s’allarga des de la fi de l’Imperi Romà (segle V) fins al començament de l’Edat Moderna (segle XV). Després de l’esfondrament i de la desaparició de l’Imperi Romà (segle V), els territoris de l’imperi i les terres de la riba del Mediterrani es van fraccionar en l’Imperi Romà d’Orient (Bizanci) i l’anticImperi Romà d’Occident ara ocupat pels pobles germànics. Malgrat les diferències, tots dos imperis conservaren una certa vinculació amb l’herència grecollatina i tenien en comú la religió cristiana, fundada al segle I. Cal diferenciar entre l’Alta Edat Mitjana (del segle V al XII) i la Baixa Edat Mitjana (del segle XII al XV) amb uns esdeveniments molt característics

2.- La visió de la dona enl’època
L’àmbit familiar i l’àmbit reproductiu estaven bàsicament a càrrec de les dones. Tot el que està relacionat amb la gestació i criança dels fills, la cura dels malalts i vells, i tot allò que era necessari per a mantenir la capacitat productiva de les persones i la formació de les noves generacions. La tasca que feia la dona sempre era a casa i el més important era el paper d’esposa i de mare.Tot això es desenvolupava en l’àmbit domèstic. En aquella època els nens i les nenes aprenien el que calia al si de la pròpia família. Es tractava d’un aprenentatge per imitació. La transmissió d’idees i coneixements es realitzava oralment, a través de mares i àvies. L’educació i els tractats pedagògics no existien, només els fills masculins dels nobles rebien una formació militar i les fillesconventual.
A l’Edat Mitjana amb l’augment de la població es va crear la necessitat de comerciar, i amb això l’aparició de la burgesia. La dona, sempre depenia de l’home: quan era petita del pare, quan es casava del marit, i si quedava vídua del fill.
Es van començar a crear rols difícils de canviar, ja que la religió, que era la base de la cultura incapacitava a la dona i donava tot el podercivil i l’educació a l’hom
3.- L’educació de la dona
El mètode habitual d’ensenyament de la lectura i l’escriptura durant l’Edat Mitjana a l’Europa medieval era el mètode alfabètic. Les nenes, els nens, les i els joves i adults havien d’aprendre els noms de les lletres en un ordre fix: A, Be, Ce, De, E..., és a dir, seguint l’ordre alfabètic, per reconèixer cada símbol escrit i poder ajuntar leslletres i formar síl•labes, paraules i frases. Aprendre a llegir al llarg de l’època medieval significava estudiar les lletres amb nocions gramaticals i aprendre a llegir era sinònim d’aprendre el llatí, encara que aquesta llengua havia deixat de ser la llengua comuna, excepció feta per a una petita elit o minoria culta. Aprendre l’alfabet es considerava el primer pas per iniciar-se en l’estudi de lagramàtica. Al llarg dels segles medievals, es van continuar fent servir gramàtiques d’època antiga, gramàtiques llatines, i en llatí es va escriure el Doctrinal d’Alexandre de Villadieu o Villadei, considerada la primera gramàtica medieval (s. XII). A partir del segle XIII i sobretot del XIV i XV, s’anirà estenent l’escriptura en llengües maternes arreu de l’Occident medieval
Tot just les nenes,els nens i els joves d’ambdós sexes sabien llegir amb certa correcció, havien de llegir i estudiar la primera gramàtica llatina, el Donat –Ars minor Elio Donat (s. IV). A més del Donat es va utilitzar com a sil•labari i llibre de lectura el Saltiri, un llibre en què s’havien copiat, entre d’altres textos, els Salms, i algunes vegades semblantment algunes oracions com el Parenostre i l’Ave Maria.Fins al segle XIII era un llibre escrit en llatí, i a partir d’aquest segle varen començar a circular algunes versions en llengües maternes. Aquest era també el llibre que feien servir els i les mestres per fer les explicacions a les lliçons, i als darrers segles medievals era, també, un llibre freqüent a les cases urbanes de famílies benestants. Es llegia també el Cató, el Tobies i els Set...