La Faula De Guillem De Torroella I La Matèria De Bretanya

“LA FAULA” DE GUILLEM DE TORROELLA

Orígens de la narrativa en vers
Que la narrativa catalana del s. XIV fos en vers s'explica pel fet que les primeres narracions de la novel·lística romànica fossin traduccions o adaptacions en francès de textos clàssics llatins. Les dues primeres, de mitjan s. XII, van ser el Roman de Thèbes i el Roman d'Enéas. A Catalunya, la substitució de l'hexàmetrellatí pels octosíl·labs disposats en parelles de la mateixa rima (apariats) dóna nom a les noves rimades, habituals ja en les novel·les artúriques de Chrétien de Troyes i en els lais de Maria de França. El roman, doncs, pateix una evolució: de traduccions d'obres llatines, a narracions originals en noves rimades de temàtica relacionada amb els gustos del públic cortesà, que oferia aleshores una granacollida a les obres relacionades amb la matèria de Bretanya, que recollia dos grans mites: el de Tristany i el del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona.
Martí de Riquer col·loca La Faula sota l'etiqueta de la matèria de Bretanya, però admet que pot ésser classificada com a lai narratiu des d'un altre punt de vista. En els seus orígens, els lais eren cançons curtes que contaven fetsmeravellosos o amorosos, on la música jugava un paper important. Maria de França, escriptora francesa del s. XII, en va agafar l'argument i el va traslladar als seus contes narratius. Segons Riquer, van ser els seguidors de l'escriptora els qui van donar el nom de lais a les seves composicions. Els lais narratius de la literatura francesa dels segles XII i XIII són narracions en apariats octosil·làbicsque conten fets meravellosos i cortesos on el protagonista normalment es veu allunyat del seu món habitual per un fet màgic que el condueix a un altre món fabulós on viurà una aventura. La faula de Guillem de Torroella, diu Riquer, “encaixa perfectament dins d'aquesta definició, per tant, es pot considerar com una mostra de lai narratiu”.[1]
Un altre gènere que va influir en la narrativa dels.XIV és el fabliau, una narració en vers de caràcter urbà, popular i realista conreada a França entre els segles XII i XIV. De temàtica burlesca, la seva finalitat era fer riure el públic amb anècdotes divertides, sovint picants. Al Principat de Catalunya va tenir una gran acceptació i s'escrivia, seguint el model francès, en octosíl·labs apariats.
El terme que dóna nom al relat de Guillem deTorroella, faula, a l'edat mitjana era entès com un relat protagonitzat per animals de caràcter moralitzant, impregnat de connotacions negatives, ja que s'associava a la mentida però, afirma Lola Badia, “En el terreny dels relats de cavalleries i d'amor el terme faula designa simplement el que ara anomenaríem ficció, amb el benentès que és una ficció benigna i portadora d'algun missatge consideratvaluós”[2]
Guillem de Torroella i La faula
Poques coses se saben de Guillem de Torroella. Sabem que pertanyia a una família empordanesa, una branca de la qual s'establí a Mallorca des de la conquesta de Jaume I. Era fill de Pere de Torroella, i es pensa que va néixer el 1348. A l'abril de 1373 va fer un testament a la ciutat de Mallorca, i en va signar un codicil a Barcelona el 1375, en el qualinstitueix com a hereus els fills legítims que poguessin néixer de la seva dona i, en cas de la inexistència d'aquests, fa hereu el seu germà Arnau de Torroella. Es pressuposa que la faula és anterior a la signatura d'aquest codicil i que es va escriure quan Guillem tenia, aproximadament, 25 anys, ja que a la novel·la ell mateix afirma que encara no havia estat adobat cavaller.
Un matí de SantJoan, el poeta va, tot passejant amb el seu cavall, fins al port de Santa Caterina, a la Vall de Sòller. En baixar del cavall veu un peix molt gros que hi ha a la vora del mar, semblant a una balena, acompanyat d'un papagai que s'hi està al damunt. Intentant caçar-lo s'enfila al peix i, sense donar-li pràcticament temps de reaccionar, aquest es precipita ràpidament mar endins precedit pel papagai....