La Fontana D'Or

EXPOSICIÓ DE LA FONTANA D’OR

L’ALTRE EGIPTE

Les col•leccions coptes del Museu del Louvre
Era el dimecres passat, un 26 d’octubre. Aquell dia tan sols tenia una classe. Per tant, una volta acabat l’horari acadèmic, vaig decidir arribar-me a l’edifici medieval de La Fontana d’Or. Aquest, convertit en una sala d’exposicions, reunia aleshores una imponent i magnífica col•lecció copte,pertanyent al Museu del Louvre. Vaig deixar enrere el sol pàl•lid i el carrer atrafegat per entrar a la recepció. Em van indicar que al capdavall de les escales començava l’exposició. Vaig baixar-les. S’anomenava L’altre Egipte. Les obres es trobaven a vint graus centígrads, amb una llum de cinquanta maxwells i una humitat relativa del cinquanta cinc per cent. A continuació faré un resum de total’exposició i d’aquells aspectes i àmbits que més em van captivar i sorprendre.
Els coptes eren els cristians d’Egipte. El seu passat es desenvolupà entre els faraons i l’arribada musulmana a les contrades del Nil. Incorporaven elements provinents d’altres grans civilitzacions de l’antiguitat vinculades a la mar mediterrània. Cultures com l’Egipte de les piràmides, la Grècia de les polis i la Romaimperial. Els cristians foren perseguits per Roma fins que a l’any 380 de la nostra era. Justinià convertí la seva creença en la religió oficial de l’imperi. En aquelles contrades s’hi construïren monestirs coptes, encaminats a la pregària, a la reflexió i a la vida de contemplació en comunitat. Al 451 després de Crist, l’església copta s’independitzà per a regir-se sota les directrius del patriarcaalexandrí. La seva litúrgia era diferenciada de la papal.
L’aparent senzillesa (gairebé nua) de les seves manifestacions artístiques denota les característiques del cristianisme més primitiu i primerenc. Els anomenats “pares del desert” vivien allunyats del teixit social, acompanyats tant sols de múltiples privacions. L’adopció de l’alfabet suscità la tradició escrita.
Els àrabs sotmeterenl’Egipte l’any 641, fomentant una progressiva arabització del territori. Els coptes minvaren. Tanmateix, la seva tradició pervisqué al llarg dels temps i resistí el pas lent dels segles. La cristianització d’Egipte es perllongà des del segle IV fins al XIII.
Vaig asseure’m davant de la videoprojecció que allí s’esdevenia, al cap de pocs passos del principi de l’exposició. S’hi mostrava la realitatcopta. M’ha cridat poderosament l’interès el fet que tatuen els xiquets amb una creu així que naixen. El ritual del bateig compta amb tres immersions del xicon o la menuda, enmig de la eufòria que s’ha estès entre la gent que envolta el sacerdot.
Etimològicament “copte (a’qapt’a)” significa “egipci”.” Quan els àrabs s’hi atansaren, gairebé la totalitat dels egipcis eren cristians. La seva llengua ésmolt vella, car prové de l’antigor. És una parla hereva dels antics egipcis. Inclou vocals fruit de l’hel•lenització efectuada per la conquesta d’Alexandre el Gran, vers el segle quart abans de Crist. El copte integrà i adoptà les vint-i-quatre lletres de l’alfabet grec, adherint-hi l’escriptura demòtica.
Quan el camí de la història arribà al segle IX de la nostra era, la cultura copta entràen un període de franca decadència i esfondrament. No obstant, sa seva llengua s’emprà fins es segle disset, ben consolidada ja s’Edat Moderna.
La llengua comptava amb un parell de dialectes o de modalitats. Vegem-les tot seguit. Hi hagué el sahídic i el faiumic.
També mereixen atenció les esteles funeràries, retallades en pedres calcàries. Són adequadíssimes per a l’estudi de l’epigrafia, atèsque consten de nombrosos epitafis gravats en idioma grec o copte que ens apropen a la identitat secreta dels difunts. Una que m’ha interessat particularment ha sigut la que es denominava “de Hierax i Tiesis.”

Un parell de passes cap a la meva esquerra i em vaig trobar enfront de la secció dels documents que s’han conservat fins a la contemporaneïtat. Val a dir que el clima egipci ha...