Les Prunes D'Or
- Presentar obra:
Els fruits saborosos és el recull poètic més destacat de la literatura catalana noucentista. En aquest recull, Josep Carner (1884-1970), el seu autor, fa una reflexió sobre les diverses etapes de la vida: joventut, maduresa i vellesa.
- Presentar reflexió del poema:
En el poema que comentarem Carner reflexiona sobre la maduresa a partir d’unaal·legoria que enfronta una dona (Aglaia) amb la natura (representada per una prunera).
- Presentar estructura:
“Les prunes d’or” és un poema escrit en versos alexandrins, agrupats en la forma estròfica del quartet.
Quant a l’estructura interna, el poema es pot dividir en tres parts: la primera formada pel primer quartet, la segona pel segon i tercer i, finalment, la tercera pels tres darrersquartets.
- Enunciar procés del comentari:
Tot seguit analitzarem el poema, parlant de la seva temàtica, la seva intencionalitat i també l’estructura externa i interna. Tot seguit n’analitzarem la seva llengua i el to utilitzat, així com els camps semàntics predominants, el personatges, l’espai i el temps.
DESENVOLUPAMENT:
- Gènere:
La poesia va ser, juntament amb l’assaig,el gènere literari més conreat pels autors noucentistes ja que els permetia elaborar autèntics exercicis retòrics en què ritme, llenguatge i forma eren tractats amb la mateixa cura que la temàtica. En aquest sentit, Les prunes d’or és una obra del gènere poètic ben representativa de l’estètica d’aquest moviment.
- Temàtica:
La temàtica d’aquesta composició poètica és la lluita entreAglaia, una dona de gran bellesa i en la plenitud de la seva vida, i la naturalesa, representada per la prunera i els seus fruits d’or.
- Intencionalitat:
Carner resoldrà aquesta mena de combat entre la natura i la protagonista en favor d’Aglaia amb la intenció de recordar quin és l’ordre natural de la vida i exposar l’ideal de comportament que proposen els noucentistes.
- Estructuraexterna:
Es tracta d’una composició poètica formada per un conjunt de sis quartets alexandrins amb cesura que segueixen l’estructura 6+6. L’alexandrí és el vers rimat més llarg que utilitza la poesia catalana i el seu marcat to solemne el fa molt apropiat per a la poesia narrativa, com és el cas de la que analitzem. La rima és consonant amb alternança de quartets creuats i encadenats. Quant a lamètrica i versificació, a més, també cal fer esment al ritme accentual, que permet generar petites unitats rítmiques a cada vers a partir de la distribució de síl·labes àtones i tòniques. En el cas de Les prunes d’or, el ritme utilitzat per Carner és un ritme iàmbic (combinació binària de síl·laba àtona i tònica). Aquest interès pel ritme intern procedeix de la poesia clàssica (Grècia i Roma)que tant inspirà els noucentistes.
- Estructura interna:
L’estructura interna d’aquest poema és divisible en tres parts. A continuació la detallarem fent un breu resum del contingut de cada una de les seves estrofes.
o Primera part ( formada pel primer quartet (versos 1-4)
▪ Presentació de les dues protagonistes: la dona, Aglaia (nom grec de la més petita de lestres gràcies) i la prunera (extensible per metonímia a les prunes). L’arbre és vell però els seus fruits són deliciosos, lluents “d’or” (v. 4).
▪ Contingut: se’ns presenta una situació de la vida quotidiana que serà la que utilitzarà l’autor com a pretext per elaborar la seva reflexió: Aglaia seu sota l’ombra d’una prunera.
▪ Marc ambiental: descrit al primervers i té unes clares connotacions de llum i calor “En un incomparable triomf, Migdia mor.”.
o Segona part ( segon i tercer quartet formen
▪ Descripció de les protagonistes: La descripció d’Aglaia (segon quartet, versos 5-8) és plena de comparacions que ens ajuden a dibuixar el perfil de la protagonista: una dona sensual, provocativa i d’una gran fortalesa:...
Regístrate para leer el documento completo.