La Galeria Daurada

La Galeria Daurada del Palau Ducal de Gandia com a Retòrica Visual
El palau va quedar abandonat i el van adquirir els jesuites al segle XIX, donant-li un ús diferent. Per a estudiar-lo fa falta un esquema molt prescindible per a analitzar aquesta Galeria Daurada del Palau Ducal de Gandia.
Principalment, la localització d´aquesta obra forma part del primer punt d´aquest esquema. En referenciaamb la localització, és una obra encarrgeada perl X duc Pasqual-Francesc de Borja i Ponce de León.
Igual que van haver-hi dos importants emperadors romans procedents d'Espanya, Trajano i Adriano, aquesta terra, en concret la valenciana, va veure néixer a els qui serien els coneguts papes Borja, els pontificats dels quals ocuparien des de mitjan s. XV fins a començaments del s. XVI.
Les obrestinguéren lloc entre 1703 i 1716 on van ser dirigida per Lleonard Juli Capuç, a banda d´altres personatges com Gaspar de la Huerta (va se una persona molt religiosa, tal i como era la societat d´eixe momento) i el seu taller (Esteve Romaguera), que es diposa al programa visual pictòric i, Donís que es va encarregar en el tema de la rajoleria.
En quant al terme daurat, ja als anys 1713 va começar a seruna época denominada per tal terme.
Els Capuç tenen una familia d´escultors tipics de València, preferit dels Borja i sembla que les obres es deu a este personatge.
Entre els pintors, Romaguera, deuria ser un personatge un poc obscur, però molt important en el Gaspar de la Huerta.
En relació amb l´estructura del Palau, en la vista interior, es tota una successio de cinc salons en una espèciede passadís. Tambè és de gran interés el tema de la rajoleria que sols es conserva en la part final.
Seguidament, l´altre punt esencial de l´esquema és l´anàlisi formal; la seua importancia es degut a la seua complexitat i ampliació d´informació sobre els aspectes estructurals del Palau per a conèixer la seua forma.
L´entrada real, en la mateixa sala que anuncia els demés salons cap al fons, vaaumentant la llum de manera que avançem, des de el primer, la iluminacio es débil, però de manera que anem avant, la llum anirà prenent força. És una obra on es va introduir uns conceptes pocs comuns en l´època d´aquells moments, molt cosmopolites.
Per consegüent, el Palau conté dos àmbit que cal analitzar-los en dos parts: un d´àmbit honorífic i altre d´àmbit funcional.
Pel que fa a l´àmbithonorífic, són tres sales les que formen part d´aquest àmbit: el Saló del Cel i de la Terra, el Saló de la Sagrada Família i el Saló de sant Francesc de Borja. D´altra banda, en quant a l´àmbit funcional, són dos les sales que la formen: el Saló Heràldic i el Saló Ornamental.
Quan parlem del terme honorífic, ens porta a una necessitat del sector privilegiat de mantindre el seu estatus amb laglorificació, o com el propi nom indica, amb la honorificació que dona una increíble grandesa sobre aquest personatge. Però no tot té un àmbit tan simbòlic, ja te un carácter funcional molt visualitzat al seus salons.
Continuant amb l´ànalisis formal, des del punt de vista arquitectònic, apareix l´aplicació del concepte de punt de vista únic o vista estàtica (concepte artístic-formal)
Tambés´incorpora els conceptes dels arts visuals a la arquitectura d´aquesta obra. Al pintor li va costar adequar-se a aquesta incorporació de les arts visuals.
En referencia a la volta de canó, aquesta està pintada per un jesuita; com a historiadors, es deu de criticar i vore detenidament l´aspecte pictòric del jesuita a l´hora de realizar la pintura a la volta de canó. Al vore la pintura, trovem que l´intentde l´artista se queda en tans sols això, un intent que pot ser, haguera pogut ser de diferent manera.
Uns aspecte molt importan que cal justificar sobre aquesta es que no era una construcció de carácter funcional, sino construit per a viure; els aristòcrates vivien en eixes escenes. Ens adonem de quins usos podría tindre.
La Mare de Dèu que apreix en un dels salons. Va ser un model que es va...