La globalització

1. Què és la globalització?
És un procés de creixent interdependència econòmica i cultural entre tots els països del món. És un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats. Es tracta, doncs, d’un procés objectiu, no d’una ideologia, encara que ha estat utilitzat per la ideologia neoliberal que la presenta com a única forma de racionalitat política iorganitzativa possible. Aquest procés és multidimensional, no solament econòmic, sinó també, espacial, cultural, jurídic, polític, etc.. Alguns prefereixen anomenar-lo “mundialització”, perquè també afecta al sistema ecològic del planeta sencer.
Algunes vegades es relaciona de manera equivocada com a producte d’organismes internacionals públics com l’OMC (Organització Mundial del Treball), l’FMI (FonsMonetari Internacional) i el BM (Banc Mundial); no obstant això, la globalització és un procés autònom i espontani que depèn més aviat del creixement econòmic, l’avenç tecnològic i la connectivitat humana (transport i telecomunicacions).


1.1 Causes de la globalització

La globalització va sorgir als anys vuitanta degut a aquests fenòmens:

Mobilitat mundial del capital financer : Elsdiners es mouen amb gran facilitat a través de les fronteres per invertir en negocis i obtenir beneficis.
Les grans empreses multinacionals instal·len sucursals a altres països per produir les mateixes mercaderies que en els països d’origen per aprofitar les millors condicions (sous, matèries primeres, etc.). La producció obtinguda és destinada a l’exportació d’aquests productes a altres països.Aquest aspecte s’anomena “liberalització de mercats financers”. Algunes empreses han iniciat processos de compra o fusió entre elles adoptant comportaments quasi monopolísitics, per assegurar un creixement més ràpid i tenir un control més efectiu del mercat. Com per exemple “Microsoft” o alguns grans bancs.
També han influenciat a la globalització els transports (automòbils més ràpids i segurs;ampliació de les xarxes d’autopistes; trens de gran velocitat, etc.) i les comunicacions (telèfons mòbils, generalització de les comunicacions per satèl·lit, Internet, etc.).
Aquestes innovacions han contribuït també a canviar la mentalitat la ètica i la estètica que han dispersat els mitjans de transport i telecomunicacions.

Mobilitat de les mercaderies i dels serveis a través de lesfronteres:
Les importacions i exportacions de matèries primeres, de productes industrials i de serveis de tot tipus són cada dia majors, encara que en aquest aspecte la globalització sigui més lenta. Les mercaderies quan passen les fronteres han de pagar uns impostos anomenats aranzels amb el qual pretenen frenar un poc el comerç internacional, perquè a vegades no compensa importar certs béns, oexportar-los, a causa d’aquest cost addicional que imposen els governs per protegir la seva economia. Aquest aspecte s’anomena “liberalització del comerç mundial” i és organitzada per l’OMC (Organització Mundial del Comerç) que pretén reduir els aranzels i qualsevol altre impediment al lliure comerç mundial. Com per exemple: les subvencions governamentals a l’agricultura, la pesca, la mineria, etc. Laliberalització només s’aplica de manera real a una part de països (els desenvolupats) mentre que als països subdesenvolupats han de seguir pagant aranzels.
Els països rics temen que si desapareixen els aranzels i les subvencions els perjudiqui les seves economies.

Deslocalització de les empreses i la nova divisió internacional del treball: consisteix a desplaçar part dels processos productius apaïsos perifèrics i semiperifèrics per aconseguir costos de producció més baixos i pagar salaris menors. La producció de béns s’organitza a escala mundial i també al consum, que es fa uniforme.

Mobilitat dels treballadors de la mà d’obra: com a conseqüència dels aspectes anteriors molta gent es planteja la necessitat d’emigrar des dels seus països d’origen per trobar feina en altres llocs...