La Gràcia, La Bellesa I El Sublim

La Gràcia, Bellesa i Sublim

Hi han diferents categories estètiques en aquella època: la bellesa, lo sublim i la gràcia. En l’època romàntica ens trobem el concepte de lo sublim que no s'associaamb plaer o perfecció, si no que es contraposat a la bellesa. Burke i Kant són els dos autors que escriuen els textos sobre lo sublim comparant-lo amb la bellesa. Ells expliquen que la bellesa i losublim pertanyen a dos categories diferents, lo sublim és una alternativa a la bellesa.

La bellesa és universal, no subjectiva, inamovible, és una cosa que s’imposa per si mateixa i està basada en laforma, com percebem el mon exterior. Hi ha bellesa quan el món està ordenat. La bellesa està associada a la forma i provoca atracció, admiració, prestigi i sol ser normativa (el contrari seria loexcèntric). La bellesa està bassada en l’equilibri de les diferents parts, associada amb el classicisme com en les proporcions (Dorifor de Policlet, bellesa clàssica). En el fons la bellesa està associada aunes certes dimensions i era una idealització de la realitat. La bellesa està equilibrada, hi ha una contenció i ens causa admiració. Ha de ser prou accesible per a que la veiem (exemple de per quèno ens acostem a les persones belles amb confiança).

Els exemples de temes considerats sublims estan situats en un camp molt extens, estan mes basats en l’experiència, en la relació de l’home amb elseu entorn. A diferència de la bellesa, no ha d’estar lligat al plaer, poden donar situacions desagradables (tempesta, pluja, muntanyes...). El sublim esta lligat a situacions a les quals l’home espot sentir amenaçat, que no semblen
harmonia, situacions en les quals la naturalesa manifesta la seva força. Kant distingeix dos tipus de sublim, un sublim matemàtic el qual és abstracte i mental(experiència intel·lectual), esta fora de l’enteniment humà (aprendre a contar), i també està el sublim dinàmic que sorgeix de l’experiència de l’home a la naturalesa, també s’escapa del control humà...