La guerra civil a catalunya
Páginas: 5 (1027 palabras)
Publicado: 22 de marzo de 2011
Júlia Granell i Raset
2n batxillerat - Història
La guerra cívil a Catalunya
El 17 de juliol de 1936 s'alçà l'exèrcit del Marroc, i el 18 ho feren també moltes altres guarnicions de l'estat espanyol. El govern resistí fins a la matinada del 19 a donar armes als militants de la UGT i de la CNT, la qual cosa significava la revolució social.
El 19 es lluità a Barcelona, i les forces obreresvenceren amb l'ajut de la policia, les tropes aixecades. Les organitzacions obreres pujaren per primer cop al poder. La supremacia de la CNT i la FAI fou total.
La Generalitat, desbordada pels esdeveniments, fou quasi inoperant durant els primers quatre mesos de la guerra civil. Els anarcosindicalistes renunciaren a instaurar la seva dictadura a Catalunya i crearen el Comitè Central de MilíciesAntifeixistes amb participació dels dos partits marxistes i a més de l'Esquerra Republicana, encara que la CNT i la FAI hi predominaven.
A la darreria del setembre del 1936 s'inicià el restabliment de l'estructura estatal republicana, en acceptar els anarquistes de formar part del govern de la Generalitat, per tal d'institucionalitzar les conquestes proletàries i per evitar una divisió del camprepublicà que podia representar la derrota militar, com que els socialistes i comunistes eren partidaris de mantenir l'antic estat republicà i de refrenar el procés revolucionari a fi de no perdre la col·laboració de la petita burgesia i dels pagesos autònoms ni la simpatia o l’ajut de França i del Regne Unit, i compensar d’aquesta manera, la intervenció decidida i eficaç d'Itàlia i d'Alemanya afavor del general Franco. Stalin, cap de l'única gran potència que ajudava la República, influïa també decididament en aquest sentit.
Abans de la incorporació de la CNT al govern alguns dels seus dirigents havien denunciat els crims comesos enmig del desordre revolucionari. Un cop organitzada amb una certa regularitat la justícia contra els enemics actius de la República, no cessà laproscripció total de l'Església.
Els partits burgesos conservadors, com Lliga Catalana, romangueren dissolts. En canvi en la seva incorporació a l'estructura estatal, els anarquistes assoliren d'institucionalitzar la col·lectivització de les empreses industrials importants i la participació dels obrers en la gestió de les altres pel decret de Col·lectivització i Control Obrer d'Indústries i Comerços dela Generalitat el 24 d'octubre de 1936, tot això fruit d'un compromís entre totes les forces republicanes dins el Consell d'Economia de Catalunya.
Es va intentar organitzar, per primera vegada, un sistema socialista descentralitzat, en el qual participessin directament els treballadors amb la seva intervenció en la gestió de les empreses i indirectament amb els seus representants en elsorganismes planificadors i coordinadors:
La petita burgesia conservava la propietat i la gestió de les petites empreses comercials i industrials (que ocupaven gairebé la meitat de la població obrera catalana), i en el qual la col·lectivització dels mitjans de producció no comportés fatalment la creació d'una burocràcia i d'una tecnocràcia omnipotents i inamovibles.
El sistema restà deficient aCatalunya per manca de la prevista institució financera suprema, que amb exaccions sobre els beneficis de les empreses imposés, a través del crèdit, la imprescindible coherència planificadora.
A la resta de l'Espanya republicana no es pogué generalitzar la legislació col·lectivitzadora vigent a Catalunya. El 1937 les tensions polítiques foren més profundes al Principat que no a la resta de la zonarepublicana.
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (resultat de la fusió, al juliol del 1936, dels diferents grups marxistes, amb excepció del POUM) cresqué rapidíssimament; el mateix succeí amb la UGT, que el 1937 arribà a superar la CNT en el nombre d'afiliats. El prestigi i l'autoritat dels comunistes fidels al Komintern augmentà per la seva disciplina interna i la seva influència dins...
2n batxillerat - Història
La guerra cívil a Catalunya
El 17 de juliol de 1936 s'alçà l'exèrcit del Marroc, i el 18 ho feren també moltes altres guarnicions de l'estat espanyol. El govern resistí fins a la matinada del 19 a donar armes als militants de la UGT i de la CNT, la qual cosa significava la revolució social.
El 19 es lluità a Barcelona, i les forces obreresvenceren amb l'ajut de la policia, les tropes aixecades. Les organitzacions obreres pujaren per primer cop al poder. La supremacia de la CNT i la FAI fou total.
La Generalitat, desbordada pels esdeveniments, fou quasi inoperant durant els primers quatre mesos de la guerra civil. Els anarcosindicalistes renunciaren a instaurar la seva dictadura a Catalunya i crearen el Comitè Central de MilíciesAntifeixistes amb participació dels dos partits marxistes i a més de l'Esquerra Republicana, encara que la CNT i la FAI hi predominaven.
A la darreria del setembre del 1936 s'inicià el restabliment de l'estructura estatal republicana, en acceptar els anarquistes de formar part del govern de la Generalitat, per tal d'institucionalitzar les conquestes proletàries i per evitar una divisió del camprepublicà que podia representar la derrota militar, com que els socialistes i comunistes eren partidaris de mantenir l'antic estat republicà i de refrenar el procés revolucionari a fi de no perdre la col·laboració de la petita burgesia i dels pagesos autònoms ni la simpatia o l’ajut de França i del Regne Unit, i compensar d’aquesta manera, la intervenció decidida i eficaç d'Itàlia i d'Alemanya afavor del general Franco. Stalin, cap de l'única gran potència que ajudava la República, influïa també decididament en aquest sentit.
Abans de la incorporació de la CNT al govern alguns dels seus dirigents havien denunciat els crims comesos enmig del desordre revolucionari. Un cop organitzada amb una certa regularitat la justícia contra els enemics actius de la República, no cessà laproscripció total de l'Església.
Els partits burgesos conservadors, com Lliga Catalana, romangueren dissolts. En canvi en la seva incorporació a l'estructura estatal, els anarquistes assoliren d'institucionalitzar la col·lectivització de les empreses industrials importants i la participació dels obrers en la gestió de les altres pel decret de Col·lectivització i Control Obrer d'Indústries i Comerços dela Generalitat el 24 d'octubre de 1936, tot això fruit d'un compromís entre totes les forces republicanes dins el Consell d'Economia de Catalunya.
Es va intentar organitzar, per primera vegada, un sistema socialista descentralitzat, en el qual participessin directament els treballadors amb la seva intervenció en la gestió de les empreses i indirectament amb els seus representants en elsorganismes planificadors i coordinadors:
La petita burgesia conservava la propietat i la gestió de les petites empreses comercials i industrials (que ocupaven gairebé la meitat de la població obrera catalana), i en el qual la col·lectivització dels mitjans de producció no comportés fatalment la creació d'una burocràcia i d'una tecnocràcia omnipotents i inamovibles.
El sistema restà deficient aCatalunya per manca de la prevista institució financera suprema, que amb exaccions sobre els beneficis de les empreses imposés, a través del crèdit, la imprescindible coherència planificadora.
A la resta de l'Espanya republicana no es pogué generalitzar la legislació col·lectivitzadora vigent a Catalunya. El 1937 les tensions polítiques foren més profundes al Principat que no a la resta de la zonarepublicana.
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (resultat de la fusió, al juliol del 1936, dels diferents grups marxistes, amb excepció del POUM) cresqué rapidíssimament; el mateix succeí amb la UGT, que el 1937 arribà a superar la CNT en el nombre d'afiliats. El prestigi i l'autoritat dels comunistes fidels al Komintern augmentà per la seva disciplina interna i la seva influència dins...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.