La historia del ser humano

Primera edició en aquest segell: maig de 2010
Sisena edició: octubre del 2012
Primera edició en digital: novembre de 2012
Educaula62
Col·lecció Educació 62
Col·lecció dirigida per Carme Arenas
© Imatge de coberta: PHOTOAISA. Pirates atacant una barca. Gavat BeBa / Iberfoto
© de l’estudi preliminar, les propostes de treball i comentaris de text: Anton Carbonell Ferrando
© d’aquestaedició: Grup Editorial, 62, S.L.U., Educaula62
educaula62.cat/grup62.cat
ISBN: 978-84-15192-61-9
Dipòsit legal: B.32.530-2012
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que
serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de DerechosReprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o
escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

ESTUDI PRELIMINAR

Un conjunt de factors adversos han provocat la invisibilitat actual de Mar i cel, la «tragèdia en tres actes i en vers» que Àngel Guimerà (1845-1924) va escriure i
que va ser representada l’any1888 amb gran èxit. Pot sorprendre una afirmació com aquesta, perquè encara és ben viva la imatge del vaixell pirata que el grup
Dagoll Dagom va plantar als escenaris en un espectacle musical que portava el títol de Mar i cel. Efectivament, es tractava d’un musical «basat en l’obra d’Àngel
Guimerà», però escrit per Xavier Bru de Sala.[1] La relació entre la tragèdia guimeraniana i l’espectacle deDagoll Dagom existeix, encara que pot crear una
confusió explicable: es reiteren alguns personatges i alguns aspectes argumentals de l’obra original, però la intencionalitat literària i teatral (artística, en definitiva)
és diferent. No entraré a jutjar les qualitats i les característiques del musical; han estat prou valorades, i és indubtable que el gran èxit de crítica i públic obtingut
l’hanconvertit en un espectacle de referència en la història del teatre musical en català.
Ara bé, cal constatar que s’ha produït una situació equívoca que ha provocat una certa pèrdua de presència de la tragèdia d’Àngel Guimerà. Sembla existir
la convicció que Mar i cel, com a obra principal de Guimerà, ja ha gaudit d’aquella atenció necessària per apropar-la a un públic contemporani. Tanmateix, larealitat és una altra: se’n parla com a text fonamental del teatre català, però sembla haver-se esvaït la possibilitat de representació escènica que qualsevol obra
dramàtica exigeix.
Tant de bo que aquesta impressió negativa, pel que fa a una futura posada en escena de la tragèdia Mar i cel, no acabi sent una realitat. Seria una llàstima
que una obra fonamental del teatre català no tingués,en els nostres dies, l’oportunitat escènica que es mereix. Els elogis que va recollir en el moment de la seva
estrena van nodrir una anomenada que es plasmà en les consideracions entusiastes de l’escriptor Josep M. de Sagarra: «En Mar i cel —que potser teatralment
sigui l’obra més ben tallada de Guimerà—, un cop és plantejat el conflicte, l’espectador s’enlluerna per la passió que es consumeixdalt l’escenari i endevina
l’inevitable cataclisme. És una obra que comença a una alta tensió i que la manté fins al final, apuntalada sempre en el llenguatge de més qualitat que produí el
poeta; tant, que un diria que les primeres tragèdies guimeranianes són assaigs per arribar a la concordança i a la plenitud de Mar i cel».[2] I encara resulta més
contundent l’opinió de Josep Miracle,l’estudiós dedicat a treballar la vida i l’obra de l’autor de Terra baixa: «Li bastaria a Guimerà haver escrit només el Mar i
cel per tenir assegurada la immortalitat en el món de les lletres catalanes».[3]
Què té, doncs, Mar i cel que ha estat celebrada amb paraules tan enceses? Més enllà dels mèrits literaris —o, més específicament, poètics—, és una obra
que expressa una intensa força teatral....