La imatge fixa i els seus llenguatges

CULTURA AUDIOVISUAL T-2
LA IMATGE FIXA I ELS SEUS LLENGUATGES
Els signes audiovisuals compleixen tres tipus de funcions en la comunicació audiovisual: referencial, simbòlica i estètica.
Tota imatge és un referent de la realitat. Quan un so o una paraula representa la realitat tal com és, estem parlant de significat denotatiu (objectiu). Per altra banda, tant la imatge com el so poden evocarrecords, significats, sentiments i valors. Es tracta de la funció simbòlica del llenguatge i es refereix al significat connotatiu (subjectiu).
CODIS DE LA IMATGE
Senyalètica. La imatge s’utilitza en la seva funció simbòlica i transmet determinada informació amb els seus trets morfològics. Ex: banderes, semàfors.
Ideogràfic. Relacionat amb l’anterior, però es troba més a prop de la funcióreferencial. Representació de la realitat. Ex: siluetes humanes en els senyals de trànsit.
Gràfic. Es refereix a la comunicació mitjançant elements morfològics que no tenen un significat simbòlic ni referencial; només expliquen la informació per mitjà de l’espai. Ex: xarxes, diagrames i mapes.
Pictòric. Codi que s’acosta a la realitat de manera natural, intentant representar-la mitjançant tècniquesd’il·lustració. Ex: pintures, gravats, fotografies...
Icònic Seqüencial. Relacionen l’aspecte gràfic i visual amb l’espai i el temps. Imatges semblants a la realitat que reprodueixen el moviment. Ex: còmic, fotonovel·la.
Icònic Superior. Incorporació del volum, el llenguatge verbal o la representació. Ex: escultura, teatre..

EL CARTELL  Es defineix el cartell o pòster com el plec de paper de granformat, imprès amb anuncis o avisos, produït de forma massiva per exhibir-lo en públic. Porta com a base un gràfic i es diferència d’altres productes publicitaris sobretot per les dimensions i el suport ( taulons, parets d’edificis..).
Normalment, tenen finalitats comercials però també es poden utilitzar per fer recomanacions d’educació pública, com a instruments de propagandes, o amb finalitatartística, formant part de l’estètica i l’ambientació del paisatge urbà.
EL GRAFIT  Constitueix la major innovació en l’expressió de la “imatge pública”, perquè la seva creació suposa una apropiació de l’espai urbà que dóna lloc a les icones amb missatges generalment transgressors o provocatius.
Podríem abordar el debat sobre l’estètica del grafit i si aquesta pràctica es troba més propera al’art o al vandalisme. Existeixen grafits que decoren i altres que enterboleixen i embruten.
Aquest fenomen té l’origen a la ciutat de NY, on a finals dels anys setanta es multipliquen les manifestacions juvenils de grups sociològics denominats “subculturals” que fomenten manifestacions artístiques i musicals alternatives i realitzen pintades i marques a les parets com a mètode d’autoafirmació.LA HISTORIETA GRÀFICA  el còmic és un mitjà de comunicació que narra una història utilitzant imatges. Però aquestes imatges estan ordenades de manera seqüencial, de forma que puguin donar-nos una impressió espaciotemporal.
El llenguatge del còmic.
Imatge seqüencial. El còmic està compost per una sèrie de vinyetes que contenen dibuixos, aquestes s’ordenen per explicar una acció.
Espai i temps.El còmic, te capacitat per expressar el temps (xq u explica utilitzant seqüències) i l’espai (xq el dibuixa).
Guió i dibuix. Les historietes combinen text i imatge, per això són obra d’un guionista i d’un dibuixant. El còmic té una faceta narrativa i una altra de plàstica.
Plasticitat del text. La historieta és l’únic mitjà d’expressió en el qual els diàlegs dels personatges i del narradors’expressen de forma impresa junt amb el seu dibuix; els elements plàstics com les “bafarades” o les grans lletres dibuixades que simulen sons són propis del còmic.
Temàtica il·limitada. El principal recurs expressiu del còmic és el dibuix, la imatge que crea un autor i que no necessita un referent real. Tot el que hi ha a la historieta es pot explicar.
Capacitat simbòlica. La necessitat de...