La Inglesa Y El Duque 1

La pel·lícula ens situa al marc històric de la Revolució Francesa, mentre acompanyem a Miss Grace Elliot (protagonista interpretada per Lucy Russell), una monàrquica britànica, durant aquest període. Gràcies a aquest personatge, podem seguir d'aprop la situació que patia el Duc d'Orleans (Jean-Claude Dreyfus), ja que ambdós mantenien una estreta relació d'amistat. També vivim moments decisiusper França; així com el judici del Rei i de la família reial; el terror que van provocar els republicans entre els aristòcrates; l'ús diari de la guillotina; la condemna a mort del Duc d'Orleans; i la pròpia condemna a mort de la protagonista que finalment no va tenir lloc. Tot això amb uns escenaris representats amb pintures del propi director, Erik Rohmer, ambientades en la França de l'època,deixant així clar el nivell d'originalitat i fidelitat que es pot trobar en aquesta filmació.

Així doncs, la trama comença un any després de la presa de la Bastille, i amb la recent Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, ho podem observar amb l'escena que obre la pel·lícula on trobem un home cantant a la plaça sobre aquesta declaració. Després d'una conversació banal sobre la política deFrança entre Miss Eliott i el Duc d'Orleans ens trobem amb els successos del 10 d'Agost del 92, on assalten el palau reial provocant la fugida de Lluís XVI, i ocasionant que la Comuna de París, que havia fet del rei el seu presoner1, fos l'única eina de govern possible, . Aquests fets obliguen a la nostra protagonista a marxar fora de París a Meudon, i el 3 de Setembre d'aquell mateix any rep una cartaque la reclama de nou a París, així doncs decideix tornar i es troba amb els desastres del 2 al 7 de Setembre, on van tenir lloc més de mil dos-cents assassinats de la població presonera de París i destrosses a nombroses institucions religioses, com podem veure a la pel·lícula amb l'escena del cap tallat de la princesa o del carro que trasllada els cossos mutilats dels clergues. Aquestssuccessos; van donar uns nous “dirigents” a la Revolució, els sans-culottes, i van acabar definitivament amb la monarquia declarant així la república. Mentre tenen lloc aquestes atroçitats, Grace acull a un fugitiu a casa seva i l'amaga de la guàridia de la república.

Amb la declaració de la república van venir tres períodes o fases, on cadascun dels partits revolució va ser protagonista; del 1792 al 93,els girondins van comportar el  pes decisiu, i va ser el període on Lluís XVI va ser guillotinat (21 de gener de 1793); a la pel·lícula aquest es un moment de gran tensió, ja que Grace Elliot demana al seu amic el Duc d'Orleans que s'abstingui a la votació del judici del rei, però aquest, tot i haver promès que no assistiria, vota a favor de la seva decapitació, cosa que provoca una gran decepcióen Grace. Aquest acte ens permet veure fins a quin punt tenies obligacions amb el partit, i el perillós que era desafiar-lo.
La següent fase, del 93 al 94 és la de la Convenció Jacobina que intenta crear un benestar nacional per a cuidar França durant el perillós moment en què es troba; reconeixen el sufragi universal, formen el Comitè de Salut Pública i el de Seguretat Nacional. Encara que perfer front als contrarevolucionaris imposen un “Estat del Terror”2, cosa que va incrementar el benestar a l'exterior, però també el malestar a la mateixa França; vivim aquest malestar amb Grace, que pateix constants registres a la seva propietat per guàrdies. En un d'aquests registres troben una carta dirigida a un simpatitzant britànic de la revolució, i per aquest fet la porten presa i convoquenun judici. En la mateixa escena que la del seu judici, té lloc una conversació amb el Duc, que també havia estat jutjat i, com més tard podem descobrir, condemnat a mort. Tot i que la deixen en llibertat, Miss Grace Elliot no triga a tornar a la presó, i aquesta vegada amb una sentència de guillotina Mentre aquesta escena final transcorre, veiem com nombrosos companys de cel·la i fins i tot...