La Justicia En Platón

La justícia en Plató.

Per a Plató és molt important la justícia, ja que decebut per la situació política del moment té com a finalitat aconseguir un estat just i per tant resulta necessari conèixer la justícia en si. La justícia tal com la defineix Plató és l’harmonia entre les parts de l’ànima i l’estat. Així que a partir de la definició de la justícia es desenvolupen dues teories, la del’ànima i la de l’estat que desemboquen en una altra teoria, la del filòsof governant. El filòsof governant és l’únic que por governar justament un estat, ja que coneix la justícia en si, i tan sols en ell impera la justícia en l’ànima. Però ara ens preguntem, quin és el camí per arribar a la justícia? Aquest camí és l’educació que consisteix en encaminar l’ànima de la persona capaç de governar ambjustícia cap al món intel·ligible perquè arribe a la contemplació de les idees. En aquest procés d’arribar al coneixement de la justícia té lloc la dialèctica, que es tracta d’una influència del seu mestre Sòcrates, ja que aquest proposa que l’educació es basa en la dialèctica però com veurem més avant la concepció que tenen d’aquest terme no coincideix exactament. Uns altres antecedents que tenen aveure amb alguns aspectes de la teoria platònica són els pitagòrics, com hem dit la justícia per a Plató és l’harmonia entre les parts, i com es tracta d’una idea es troba en el món intel·ligible. En canvi els pitagòrics parlen d’harmonia còsmica i per tant es situa en el món sensible. D’altra banda, a partir de la teoria de l’ànima plantejada pels pitagòrics, Plató formula posteriorment la de lareminiscència que té en comú amb l’altra la concepció pejorativa del cos com a presó de l’ànima. Una vegada hem nomenat els antecedents que han tingut un paper important perquè Plató elaborara les seues pròpies teories per poder arribar a un estat just on predomine la justícia ens preguntem, perquè es tan important la justícia per a Plató? Aquest filòsof s’adona que la democràcia atenesa,l’organització política del moment, no portava a la justícia, ja que veia que els governants buscaven els seus propis interessos i beneficis. Com a conseqüència de la insatisfacció amb la situació política de l’època, especialment del règim propi de la seua ciutat on els governants no tenien cap preparació Plató veu la necessitat de trobar una persona que siga capaç d’aprendre l’art de la justícia peraconseguir una societat justa. Per això planteja la societat etatalista que anteposa el bé i la cohesió de l’estat al bé individual. Després de parlar del context sociopolític anem a introduir allò que anem a exposar. En primer lloc parlarem de la teoria de les idees perquè la justícia és una idea i és important conèixer les característiques del món intel·ligible. En segon lloc parlarem de l’ànima quepertany al món de les idees, i de la seua estructura per saber com és dona l’harmonia de la justícia en aquesta. A continuació relacionarem la partició de l’anima amb la teoria de l’estat, les quals ens portaran a parlar de la figura del filòsof governant, ja que la justícia es dóna gràcies al filòsof governant, que es una peça clau per poder parlar de justícia en l’ànima i el cos. I finalment, entercer lloc, parlarem de l’educació del filòsof governant sense la qual no podríem parlar de justícia.

Plató està convençut que a banda de les múltiples i variades opinions que cada persona o comunitat tinga sobre que és just i de la multiplicitat d’exemples d’accions justes que podem observar amb els nostres sentits, existeix la justícia en si, la idea única, eterna, immutable i universal dejustícia, en relació a la qual les múltiples coses justes i les variades opinions sobre allò just són còpies. Com hem vist, les característiques de la justícia en si pertanyen al món intel·ligible, que és el món del ser, d’allò estable i permanent que correspon al nivell superior de la realitat i que dóna essència al món sensible, el món de l’esdevenir i de la multiplicitat que existeix...