la literatura grega
Páginas: 20 (4828 palabras)
Publicado: 6 de enero de 2015
LA LITERATURA GREGA
Contex històric
L’època clàssica gira a l’entorn de tres ciutats: Atenes, Esparta i Tebes.
Les guerres mèdiques de Grècia contra els perses.
Victòries de Marató i Salamina.
La guerra del Peloponès.
Esplendor cultural en tots els àmbits.
Els ciutadants tenen iguatat política.
L’home és la mesura de totes les coses.
S’estableixen els fonaments de la filosofia, dela política, de la ciència i de les arts.
1. Origen de la literatura a Grècia: conceptes de “mite”, “epopeia” i llengua emprada.
Epopeia: es tracta d'aquells càntics que ens glosen les gestes d'un heroi que representa tot un poble. Es transmetien oralment a través dels “aedes” i eren una clara exposició de la civilització en la qual s'escrivien.
Mite = faula: conjunt de relats que parlendels déus, herois i humans protagonistes d'aventures i epopeies. Aquestes històries simbolitzen aspectes importants de la psicologia i el comportament humans. Etimològicament, la paraula “mite” prové del grec “mitos”, traduït literalment com a “faula”. Per tant, designa tot relat que implica una al·legoria sobre algun aspecte de l'ésser humà en general. Ens transporten a un món ideal on els déus isemidéus poblen la terra. La seva única finalitat és la d'explicar els grans enigmes de la humanitat.
2. Etapes de la literatura grega:
Etapa arcaica = aparició del poema èpic o epopeia, entès com un extens poema que narra l'acció heroica llegendària a un fons històric real. També apareix la lírica per expressar els sentiments col·lectius (recitada oralment). Es crea la llengua grega destinadaa la literatura (condensació de tots els dialectes més importants de les tribus que poblaven l'Antiga Grècia).
Etapa clàssica = abraça els segles V a IV aC. i és l'etapa més influent en la literatura posterior. Es crea la tragèdia i la comèdia centrades a Atenes, la polis de major importància. L'home ara és el centre d'atenció, “la mesura de totes les coses”. Per això és important en aquestmoment l'oratòria, “l'art de parlar bé en públic”.
Hel·lenisme = època d'expansió territorial, en la qual totes les cultures es veuen influenciades per la cultura grega (fins i tot El Nou Testament fou redactat en grec). Això coincideix amb l'època de la romanització.
3. La poesia èpica:
Poesia de tradició oral que explica les gestes dels herois del passat en què un cantor recita un cantbasat en el coneixement de les llegendes del seu poble.
Característiques:
. Tracta temes mitològics.
. Usa una llengua arcaica i artificial.
. Utilitza formes èpiques que faciliten la comprensió del text.
. Empra un sol tipus de vers, l’hexàmetre.
La poesia èpica oral constitueix la font d’Homer i Hesíode.
4. Homer:
Importància per a la literatura = actualment i entota època s'estudia la figura del grec Homer per estar associat al naixement de la literatura grega i ser el creador del gènere literari de l'epopeia (entesa com la poesia de caràcter narratiu que recull les gestes d'herois històrics o llegendaris associats a l'origen i destí d'un poble), en el context d'una civilització on les relacions comercials afavoreixen el contacte amb altrescivilitzacions i on l'home aconsegueix vèncer en certa manera la natura.
També destaca per ser l'escriptor de dues obres clau en la Literatura Universal, ambdues composades per ser recitades i escoltades que no llegides.
La Ilíada:
Es tracta d'una epopeia distribuïda en 24 cants i centrada en un episodi de la guerra de Troia: Paris, fill de Príam (rei de Troia), rapta Helena, esposa de Menelau (germàdel rei de Micenes, Agamèmnon), la qual cosa dóna començament a una guerra entre troians i grecs (barreja d'episodis bèl·lics, amorosos i centrats en el tema de l'honor).
Al llarg de l'obra es va combinant la descripció de la guerra i la ira d'Aquil·les, heroi grec que s'enfronta a Agamèmnon per prendre-li l’estimada Briseida i a Hèctor, príncep troià, amb el qual s'enfronta per haver donat...
Contex històric
L’època clàssica gira a l’entorn de tres ciutats: Atenes, Esparta i Tebes.
Les guerres mèdiques de Grècia contra els perses.
Victòries de Marató i Salamina.
La guerra del Peloponès.
Esplendor cultural en tots els àmbits.
Els ciutadants tenen iguatat política.
L’home és la mesura de totes les coses.
S’estableixen els fonaments de la filosofia, dela política, de la ciència i de les arts.
1. Origen de la literatura a Grècia: conceptes de “mite”, “epopeia” i llengua emprada.
Epopeia: es tracta d'aquells càntics que ens glosen les gestes d'un heroi que representa tot un poble. Es transmetien oralment a través dels “aedes” i eren una clara exposició de la civilització en la qual s'escrivien.
Mite = faula: conjunt de relats que parlendels déus, herois i humans protagonistes d'aventures i epopeies. Aquestes històries simbolitzen aspectes importants de la psicologia i el comportament humans. Etimològicament, la paraula “mite” prové del grec “mitos”, traduït literalment com a “faula”. Per tant, designa tot relat que implica una al·legoria sobre algun aspecte de l'ésser humà en general. Ens transporten a un món ideal on els déus isemidéus poblen la terra. La seva única finalitat és la d'explicar els grans enigmes de la humanitat.
2. Etapes de la literatura grega:
Etapa arcaica = aparició del poema èpic o epopeia, entès com un extens poema que narra l'acció heroica llegendària a un fons històric real. També apareix la lírica per expressar els sentiments col·lectius (recitada oralment). Es crea la llengua grega destinadaa la literatura (condensació de tots els dialectes més importants de les tribus que poblaven l'Antiga Grècia).
Etapa clàssica = abraça els segles V a IV aC. i és l'etapa més influent en la literatura posterior. Es crea la tragèdia i la comèdia centrades a Atenes, la polis de major importància. L'home ara és el centre d'atenció, “la mesura de totes les coses”. Per això és important en aquestmoment l'oratòria, “l'art de parlar bé en públic”.
Hel·lenisme = època d'expansió territorial, en la qual totes les cultures es veuen influenciades per la cultura grega (fins i tot El Nou Testament fou redactat en grec). Això coincideix amb l'època de la romanització.
3. La poesia èpica:
Poesia de tradició oral que explica les gestes dels herois del passat en què un cantor recita un cantbasat en el coneixement de les llegendes del seu poble.
Característiques:
. Tracta temes mitològics.
. Usa una llengua arcaica i artificial.
. Utilitza formes èpiques que faciliten la comprensió del text.
. Empra un sol tipus de vers, l’hexàmetre.
La poesia èpica oral constitueix la font d’Homer i Hesíode.
4. Homer:
Importància per a la literatura = actualment i entota època s'estudia la figura del grec Homer per estar associat al naixement de la literatura grega i ser el creador del gènere literari de l'epopeia (entesa com la poesia de caràcter narratiu que recull les gestes d'herois històrics o llegendaris associats a l'origen i destí d'un poble), en el context d'una civilització on les relacions comercials afavoreixen el contacte amb altrescivilitzacions i on l'home aconsegueix vèncer en certa manera la natura.
També destaca per ser l'escriptor de dues obres clau en la Literatura Universal, ambdues composades per ser recitades i escoltades que no llegides.
La Ilíada:
Es tracta d'una epopeia distribuïda en 24 cants i centrada en un episodi de la guerra de Troia: Paris, fill de Príam (rei de Troia), rapta Helena, esposa de Menelau (germàdel rei de Micenes, Agamèmnon), la qual cosa dóna començament a una guerra entre troians i grecs (barreja d'episodis bèl·lics, amorosos i centrats en el tema de l'honor).
Al llarg de l'obra es va combinant la descripció de la guerra i la ira d'Aquil·les, heroi grec que s'enfronta a Agamèmnon per prendre-li l’estimada Briseida i a Hèctor, príncep troià, amb el qual s'enfronta per haver donat...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.