La llum


Pràctica 1 - La llum

1.- Què és?
Quina és la naturalesa física de la llum?
L’estudi de la naturalesa física de la llum ha estat tema de discussió des de temps antics. No existeix una teoria que s’hagi establert com a resposta inqüestionable a aquest fenomen tan complex, però trobem tres grans teories que ho expliquen de manera diferent:
Teoria corpuscular: els cossos amb llum pròpiaemeten fotons a gran velocitat i es propaguen en totes direccions. Això explica el fenomen de la visió.
Teoria ondulatòria: la llum és el resultat de vibracions de l’“èter”, la propagació d’ones que es mouen per l’espai. Això explica el fenomen del rastre interferent.
Dualitat ona- partícula: s’unifiquen les dues teories anteriors.
Quasi tota la llum del nostre planeta prové del sol. En elscossos reboten els fotons de la llum i s’introdueixen en el nostre ull, provocant la sensació fisiològica de la visió.
La llum és una part de l'espectre electromagnètic. Altres animals no diferencien els mateixos colors que nosaltres. Les abelles, per exemple, veuen ultra-violeta.

Quines mesures s’utilitzen per quantificar-la?
Per calcular la intensitat lumínica (si la llum és dispersa oconcentrada) s’utilitza com a unitat de mesura la candela (cd). Per quantificar el flux de llum o potència (quantitat de llum que és capaç de desprendre la font) es fa servir el lumen (lm). Per mesurar la il·luminació s’utilitza el lux (lx), per calcular la incidència de la llum sobre una superfície.
L’has vista mai? Quin color té? Per què?
Realment no veiem la llum en si, sinó l’efecte que produeix enels cossos, que els il·lumina, els dóna llum. No veiem pròpiament la llum com a raig, veiem com aquesta interactua amb medis concrets: els objectes, l’aire, etc. No obstant, tot i que la llum com a tal no és visible, sense llum no hi hauria visió de res.
El nostre ull no és capaç de percebre aquesta llum, però sí que la podem veure a través de telescopis i ordinadors que tradueixen la llum enaltres colors que sí que podem veure.
Quan imaginem la llum la imaginem blanca. Però la realitat és que no té un color fixe; com la llum és un ample de banda espectral es compon de diferents longituds d’ona, és a dir, que es descompon de diferent forma en diferents “ulls”. No veiem igual que els animals de la mateixa manera que no ho fem igual que els insectes o els telescopis. La llum blanca ésaixí una percepció, doncs és el resultat de la unió de com a mínim dos raigs lluminosos.

2.- En quins fenòmens apareix?
De què depèn la lluminositat de les coses?
La lluminositat depèn de:
Les fonts de llum i la il·luminació (distribució de la llum dins d’un medi): Depèn del flux de llum (si aquesta és forta o fluixa), de la intensitat lluminosa (si la llum s’escampa per l’espai o estàenfocant algun punt en concret).
L’objecte: Depèn de la reflectància, el resplendor i la brillantor d’aquest, és a dir, de les seves propietats.
La percepció de la llum: com percebem la llum.

Què és la il·luminació?
Tècnicament la il·luminació es refereix al conjunt de dispositius que s’instal·len per produir efectes lluminosos i sempre requerirà un objecte que emeti la llum.
Segons Arnheim “és laimposició perceptible d'un gradient de llum sobre la lluminositat objectual i els colors objectuals de l'escena”.
Simplificant aquesta definició, podríem dir que la il·luminació és el resultat de la percepció (del que nosaltres veiem) de la interacció entre llums i objectes en un camp donat que nosaltres percebem. Les evolucions, les diferències, les progressions, etc. que fa la llum (els grausde llum), sempre referint-nos a una escena en concret.

Què fa que uns objectes siguin més clars que altres?
Que uns objectes siguin més clars que d’altres depèn de dos factors:
1. Primerament, depenent de la reflectància es percebrà en l’objecte més o menys claredat. La reflectància és la capacitat d’un objecte de reflectir la llum, és a dir, de retornar la llum que rep. La proporció de...