La maduracion de las nuves

La maduresa dels núvolsUna amiga meva i jo solem tenir una discussió quan parlem de certs llibres. La conversa soldesembocar en la conveniència dels llibres de relats curts o no (s'entén que quan estracta d'unautor, no de diversos). Ella diu que si que tenen vigència i que no són cap excusa perquè l'autor tinguiun llibre més per posar a la venda. No obstant això, en llegir La maduresa delsnúvols (*Tusquets) del *palentinoGonzalo *Calcedo m'he convençut en cas contrari. Creo fermament que els llibres de relats curts noserveixen, recalcant que em refereixo a les narracions d'un mateix autor.És clar, quan es tracta d'unarecopilació d'algun autor mort (cas de *Truman Capot i el seu impressionant Retrats), aquests llibres estanjustificats. El problema resideix que un lector no pot acordar-sede la primera història quan arriba al final delllibre, tret que li hagi impressionat de sobre manera. I aquest no és el cas del llibre que ensocupa.Tornant al llibre aquest conté 12 històries, queestan unides entre si mitjançant dos elements comuns atotes les històries: la solitud i *Medana. En totes les històries hi ha algun personatge que es caracteritzi per estaren una permanent solitud(l'ancià en l'asil, el marit que no aguanta la conversa de la seva dona, lasoltera que visita a la seva germana) i que és el centre de l'acció: la realitza o la pateix. Això provoca, almeu judici, que ellector sàpiga més o menys quins són les característiques que tenen els personatges abansde començar la història. Sap que es va a trobar a una persona amb una tremenda solitud. El retratar aquestasolitudprovoca que s'utilitzi, pràcticament de forma omnipresent, la primera persona.L'altra característica comuna és *Medana. Aquest lloc (imaginari?) serveix de pretext per contextualitzar totesleshistòries en un mateix lloc. L'autor ha pretès que les 12 històries fossin històries de gent normal,del carrer, sense cap característica en particular. I per donar-los un lloc a aquests personatges, els...