La Mansió Encantada - Resumen

L a M a n s i ó E n c a n t a d a
Estava miran el rellotge a tot hora vore quan tocava la botzina per anar-se’n a casa. Era vint-i-dos de juny i l’última clase abans de anar-se’n de vacançes. Quan va tocar tots se’n van anar contents a casa. Jo i els meus amics volien anar-se’n eixa mateixa vesprada de viatge a una casa de capm de vam alquilar. Al eixir el dia estaba nubolós i tots temiemque ploguera. Quan vaig arribar a casa el dinar ja estaba preparat, de manera que vaig gaudir del menjar i despres vaig anar directament a fer les bolses de viatge per anar-se’n. El lloc al que anaven a acudir estaba en el bosc. Vaig eixir de casa i com havia indicat el temps estaba ploguent, i a mes a mes ho feia amb intensitat. A pesar de tot esperaven que tard o prompte parara de fer-ho. Eixiremamb el cotxe del Tomàs, un adels meus amics, ja que ell era l’únic que tenia carnet de conduir. Per el viatge a la carretera no parava de ploure i començarem a preocupar-mos cada vegada mes. El viatge era molt llarg i tots estaven molt tristos perque veien qe la plutja podria arruinar-mos les vacançes. A mitat viatge l’aigua impedía que continuarem al cotxe, tant i que al baixar d’ell ensarribava a la cintura, de manera que decidirem continuar a peu encara que la situación era insostenible i perillosa. No podiem avançar mes a pesar que ho intentaven, i de sobte aparegué en mitat del bosc una gran mansió que pareixia estaba habitada. Ens acostarem a ella el mes prompte posible per vore si ens podien acollir i refugiar de la plutja durant el temps suficient per a que nosaltres pugueremcontinuar el nostre viatge el lloc predeterminat. Arribarem a la porta i al tocar no ens contestava ningú, pareixia que la casa estava abandonada, cosa que dubtavem. Aleshores vam rodejar la mansió per vore si hi havia algu en l’interior, tot i que no ens importava sis estaba habitada o no, l’únic que voliem era refugiar-se de la plutja i de l’aigua en un lloc alt per a protegir-mos. En la parttrasera de la casa hi van vore una prote que estaba oberta, de manera que vam asomar el cap i no veguerem a ningú al voltant, aixi que sense contemplacions entrarem disn de la casa que hi haviem trobat. Dins de la casa estaba molt oscur, pero per a claror del dia tot i lo nubolós que estaba vam veure una clau de la llum que encenguerem. En eixe momento veguerem un soterrani que era algo diferent alsdemes que estavem acostumats a vore; les parets estaven fortificades, com si temeren a una guerra o desastre mundial. La veritat es que no arribavem a compendre de que es proteguien, pero tot indicava de deuria ser de alguna cosa molt perillosa i aterradora. A pesar de tot decidirem accedir a l’interior de la casa per el soterrani anomenat a través d’unes escales. Era com la mansió que tots hihaviem imaginat, encara que estaba un poc abandonada, amb molta pols i bruticia per tots els voltants. Van pasar unes hores i pareixia que ja no estaba ploguent en tanta intensitat com ho feia abans, pero encara no podiem eixir de la casa ja que estaba tot completament inundat. En la mansió observarem com hi había lum a la segona planta on estaven la major part de les estancies de casa: el comedor, lacuina, els dormitoris, els aseos i també una sala de jocs. Veguerem si hi havia alguna cosa a la nevera, pero l’únic que hi había era algo de fruta pasada. Per tot açó ens ferem definitivament raó de que en aquella casa ja feia molt de temps que no hi vivía ningú. Pasarem la nit allí esperant que a l’éndemà tinguerem un poc mes de sort. Al despertar obrirem les finestres i veierem que encaraestaba ploguent, ara mes que mai, pareixia que mai anaven a eixir de aquella mansió. Amb tota la tristor que teniem en aquell de momento per la situación en la que es trobavem, de sobte vam sentir un soroll estrany en la part mes alta de la casa. Tots es quedarem callats i durant uns sgons tot era silenci. A pesar de la inquietut de tots, vam decidir muntar cap a dalt per veure perque havia sigut...