La mente del violador

http://www.youtube.com/watch?v=ZsraIlwJ1f8

“La mente del violador” és un documental molt constructiu. El poder conèixer de primera mà les fases del programa a través de casos reals ens apropa al que pasa per la ment d’aquests individus. Important és reconèixer el treball diari que els professionals estan duent a terme en les pressons.

Al documental s’afirma literalment que “guste o no, lareinserción del agresor sólo se puede hacer en la calle”. És veritat. En els programes de control de l’agressió sexual s’apliquen tècniques de rehabilitació, pautes de comportament per tal de que el subjecte pugui arribar a tenir una vida “normal”. Però són les reaccions socials que es troben al carrer las que demostraran si l’agressor es pot reinserir o no; poden aparèixer problemes d’acceptaciósocial, dificultats per trobar feina, judicis morals dels membres del seu entorn o dificultats personals pròpies.

Les institucions penitenciaries reclouen als criminals, però al mateix temps han de col·laborar en la seva rehabilitació i reinserció social. A la presó s’ensenyen pautes de comportament i de pensament per tal que un subjecte es pugui reinserir. L’agressor sexual que surt enllibertat ha de posar en pràctica les tècniques d’autocontrol i socialització que ha aprés. La reinserció només és social, es deu preparar per professional a la presó i és la societat la que ha de d’acceptar al ex-convicte i es al carrer on es demostrarà si l’individu pot desenvolupar un estil de vida normal sense cometre nous delictes. Tal i com deia el membre del programa SAC, és imprescindible quela intervenció dels professionals, ja que si un individu es posat en llibertat sense cap intervenció psicològica probablement tornarà a delinquir.

La rehabilitació social  dels delinqüents sexuals. Segons la meva opinió la rehabilitació i la reinserció van de la mà. Tot i que en alguns casos serà difícil el que un individu es reinsereixi és primordial que el subjecte no torni a delinquir. Peròsi rehabilitat significa no tornar a delinquir, per tal de saber si un subjecte ho està ha de sortir al carrer per ha demostrar-lo, i es per això que el Dr. Navarro assenyala que els professionals de l’àmbit penitenciari que intervenen en la decisió de posar a un individu al carrer, especialment els psicòlegs que analitzen, estudien i determinen si el individu està o no preparat, assumeixen unelevat grau de responsabilitat. Intenten gestionar el risc de la millor manera possible, però tal com deia la Raquel al documental, tothom es mereix una segona oportunitat, però l’agressor ha de demostrar que es mereix aquesta oportunitat de sortir en llibertat i de no reincidir, si l’individu no està preparat no pot sortir en llibertat.

Tal i com assenyalen al documental, el participar en aquesttipus de programes suposa beneficis addicionals i moltes persones s’apunten, no per la reinserció socials, no per resoldre el seu problema, sinó per els beneficis de sortir en llibertat més ràpidament. Considero que alguns dels individus al documental (i segurament hi hauran més en cada programa) aprenen el vocabulari que han de dir, i les frases d’acceptació de responsabilitat pròpia per tald’aconseguir la llibertat, però que en realitat no es penedeixen.

Tot i que en teoria aquells que surten al carrer estan preparats, estan rehabilitats i no tornaran a reincidir, en alguns casos seria recomanable alguns tipus de seguiment o de tractament. Un lloc on anar si l’individu se sent amb temptacions o no es troba del tot rehabilitat. Però la llei espanyola no inclou aquestes alternatives.La rehabilitació, la reinserció, els programes se suport, totes aquestes tècniques formen part de les tècniques de prevenció terciària; però per tal de lluitar amb l’arrel del problema es tindria que donar més importància a les tècniques de prevenció primària i secundària. Ressaltar la idea de que les agressions sexual són producte del sistema de valors discriminatoris que encara avui en dia...