La Modernidad De La Sociologia

PAC 1: ADVENIMENT DE LA MODERNITAT, CIÈNCIES SOCIALS I SOCIOLOGIA.

Una de les característiques de l’adveniment de la modernitat és la transformació social gràcies a l’impuls del pensament crític. Sí, però de manera secundaria. El pas de la tradición a la modernitat la varen donar els “philosophes”, que varen lluitar contra l’església posant en dubte les cosmologies tradicionals basadesen les creences cristianes, i demostrant-ho de manera científica i empírica” (conforme la lectura: “La il·lustració i el naixement de la ciència social).
Les idees del “philosophes típics” no posaven excessivament en dubte l’estructura tradicional de la societat en la qual vivien, sobretot per interès propi. La majoria dels philosophes eren de classe alta- mitjana- a França denominatclericat, noblesa o tercer estat-. Philosophes com Voltaire acostumava a descriure els camperols com a bestias de camp, per el que no tenien poder ni pensament. Pocs philosophes estaven interessats en que el tercer estat participar en el govern de la societat i majoritàriament es mostraven partidaris a un sistema en que el poder polític s’havia ampliat a les classes acabalades i a l’alta burguesíaterratinent, similar a Gran Bretanya. La Il·lustració va difondre el concepte d’igualtat, democracia i emancipación, pero sense arribar a la gran massa de población pobra e inculta, ja que veien en aquestes idees elements perillosos i revolucionaris, per la qual cosa les autoritats tan laiques com religioses van intentar controla la difusió de la cultura de la Il·lustració.
Es clar, que al finalla Il·lustració es va difondre i al 1870, va surgir un nou grup social preocupat per la popularització de les idees de la Il·lustració. Aquest grup pertanyia a la clase social mitjana, baixa o tercer estat, i va ser el desencadenant de les Revolucions i l’obertura al pensament crític.
Fent especial menció al mòdul, el pensament dels quatre cappares de la sociologia- Compte, Marx, Durkeim iWeber- conceptúen l’adveniment de la modernitat que s’esdevé de la Il·lustració, i a consecuencia de la revolución industrial.
Per a Compte, s’explica com a conseqüència dels canvis que es produeixen en les esferes del poder i del coneixement. Es cert que amb la revolución industrial l’apareix una nova classe social: el proletariat, formada per aquells homes que venen la seva força detreball a les fabriques e industries a canvi d’un salari. Alhora apareix una clase de professionals: els enginyer, que assumiren la funció de dirigents en el procés de producció. Però que són baix les ordres de la classe alta.
Per a Marx les classes socials tenen caràcter històric a partir de la societat antiga, són conseqüència del excedent de producción, classificant-la com a proletariat” o“classe dominant”. L’individu esta alineat a la societat en que naix i responia a la infraestructura i supraestructura. Així i tot, en la fase tardana del capitalisme, el proletariat adquirirà consciencia de classe.
Per a Durkheim les modificacions que realmente compten són les que es donen en el terreny de la divisió del treball, explicita a la seva obra– "De la división del trabajo social" –“"...La división del trabajo varía en razón directa al volumen y a la densidad de las sociedades, y si progresa de una manera continua en el desarrollo social, es por que las sociedades se vuelven más densas y de una manera muy general, más voluminosas.-”. El que entra un canvi en la transformación social.
Per a Weber, el veritable motor del canvi es troba en el procés de racionalització,planteja que una classe social esta conformada per un conjunt d’individus que compartiesen una igual situación en el mercat, integrant així a tota la societat. Així i tot identifica Quatre classes dins de la societat capitalista: la clase dominant, els treballadors de coll blanc, la xicoteta burgesia i els obrers manuals. Però tambe mesura el prestigi social lligat als estaments i el poder...