La Narrativa

LA NARRATIVA
1. CARACTERÍSTIQUES DE LA NARRATIVA:
La narrativa es fonamenta en l’expressió d’uns fets reals o imaginaris. El mitjà del qual és la prosa, tot i que també hi ha narracions en vers.
2. ELEMENTS BÀSICS:
Els principals elements són: l’estructura, el punt de vista, l’espai, el temps i els personatges.
L’estructura:
És la manera com s’ordenen els fets al llarg d’un conte.L’ordenació tradicional correspon: el plantejament (presentació dels fets i el seu context), nus (desenvolupament del cos de la narració) i el desenllaç (resolució dels conflictes plantejats). Aquest esquema tradicional correspon a una ordenació lineal dels fets.
L’estructura no lineal (l’acció narrada no es desenvolupa cronològicament sinó que els fets es poden presentar anant en darrere i tornant alpresent) i l’estructura oberta (no hi ha desenllaç explícit de la història i es deixa per a la imaginació del lector la resolució final del conflicte).
El punt de vista:
És la perspectiva del narrador dels fets que relata i l’actitud que hi adopta. Podem distingir entre el punt de vista intern (el narrador és un dels personatges de la història; s’hi utilitza la primera persona verbal) i el puntde vista extern (el narrador no participa dels fets de la història; s’hi utilitza la tercera persona verbal).
a. Punt de vista intern: presenta diverses modalitats de narrador: el mateix protagonista, el narrador observador (és un personatge secundari) o un narrador múltiple (diversos personatges expliquen la història).
b. Punt de vista extern: el narrador és omniscient (com un déu creador delmón, ho sap tot sobre els personatges i la història) o objectiu (com si fos l’objectiu d’una càmera de cinema; és qui sap tot allò que es pot veure, però no pot entrar en l’interior dels personatges ni predir els esdeveniments).

L’espai:
Lloc o llocs on transcorren els esdeveniments. Els escenaris de l’acció poden ser de dos tipus: tancats (generalment espais interiors) o oberts (espaisexteriors).
El temps:
- Temps extratextual: és l’època en què s’esdevenen els fets narrats (contemporanis de l’autor com si no ho són).
- Temps intern o textual: és la durada dels fets tal com s’esdevenen en la narració.
Els personatges:
Els personatges són els subjectes que duen a terme les accions. Són caracteritzats directament si la informació sobre el personatge és per mitjà d’un altrepersonatge o narrador, o indirectament si la informació és a través del context i de les circumstàncies del personatge.
Els personatges es classifiquen en principals (principal  protagonista) i secundaris (aliats o opositors del protagonista).
Segons l’evolució dels personatges al llarg de la narració, parlem de personatges rodons (complexos i que presenten un procés evolutiu) o de personatges plans(simples i que no canvien al llarg de l’obra).
3. CLASSIFICACIÓ DE LA NARRATIVA:
Narrativa culta:
Dins de la narrativa culta ens trobem amb la novel•la i el conte.
 Novel•la: és el subgènere narratiu més complex, es combinen tots els elements formals de la narració. Les novel•les es classifiquen segons el tema del discurs narratiu.
 Conte: és una narració més breu que la novel•la on escombinen tots els elements del discurs narratiu. Cal distingir els contes folklòrics o de “fades”, que són de caràcter popular i oral, associats amb les rondalles.
Narrativa popular:
Destaquem la rondalla, la llegenda i el quadre de costums:
 Rondalla: és una narració breu que combina elements reals i fantàstics; de caràcter oral i està destinada als infants. Té una finalitat moralitzadora.
Llegenda: és una narració fantàstica que parteix d’un fet històric que és reinterpretat en la imaginació popular amb elements meravellosos.
 Quadre de costums: presenta uns ambients i uns personatges populars, generalment urbans i menestrals, del segle XIX.

4. LA NARRATIVA MODERNISTA:
Els intel•lectuals modernistes observaven de manera displicent la literatura del món rural. Aquesta...