La Nit Maleida

Comença l'ocàs, entreveig com els últims raigs de sol es reflecteixen davant els meus ulls, mentre devoro les paraules de la meva ultima adquisició. Encara segueixo sota l'encís de la novel•la, elmoviment i les imatges flueixen en la meva ment i em protegeixen com un petit búnquer de la realitat que intento evitar. Quan la penombra corromp l'habitació començo a pugnar per no quedar adormit.Obro els ulls de cop i tinc el cap clar com la nit que es projecta a la finestra, si tot es repeteix com abans ha de ser mitjanit. Llegir un llibre, quedar adormit quan l'últim raig de sol penetri enels meus ulls i despertar a mitjanit és un ritual sense propòsit. Aquella "petita" migdiada seria cara sobretot en les primeres hores de classe. Una de les raons (milions d'elles, diria jo), per lesquals ser adolescent pot ser un problema, i per altres, un bé enutjós. Amb això d'intentar mantenir la teva atenció en una classe, quan estàs tancat en un saló gran part del teu dia per cinc diesconsecutius.
Encenc la làmpada que està en la taula de l'escriptori i em quedo uns segons observant les siluetes que es formen sota la llum artificial. Tot d'una, una de les meves necessitats més elementalses manifesta en la meva boca, tinc set, molta set. Guardo el llibre, que reposa a la meva falda, sense marcar la pàgina en la qual els meus ulls van ser censurats pel cansament.
Em dirigeixo cap ala cuina, i bec aquell líquid que tothom diu aigua però aquesta vegada és aquell nèctar que solien beure els antics déus grecs.
Les nimfes de la nit encara segueixen dansant, mentre jo espero veure unconat de somnolència. Però és inútil lluitar contra la dictadura de la vigília. Dono aquesta lluita per perduda ja que déu només beneeix l'artilleria del millor oponent i jo lluitava amb les mans.Tot entenimentat, em sento a la vora del llit i miro cap al no res.
Només hi ha dues opcions que pots optar en aquests casos: el primer consisteix a intentar dormir i aconseguir una rebaixa en el...