La noia que es pentina, poesia

Treball de Català.



1r Batxillerat A
Treball de poesia.


1. La noia que es pentina i Noia pentinant-se a la platja.

Quin sentit té la dedicatòria de Vergés?

La dedicatòria va dirigida a aquets autors ja que també al igual que Vergés han escrit sobre l'erotisme de la dona, molts parlant dels cabells femenins.

Quines similituds i diferències trobeu entre el text deVergés i el de Garcia?

Les similituds més importants són: els dos autors començen amb la descripció de la bellesa de la noia, i parlant eròticament dels seus moviments com el del seus cabells. Els dos parlen de l'exitació que els hi produeix observar la bellesda de les npoies i els seus gestos.

Algunes diferències són que en La noia que es pentina l'autor es reprimeix de les seves sensacionsd'exitació, no s'enfronta al que sent; en canvi en Noia pentinant-se a la platja, Vergés no repremeix l'exitació que sent per la seva bellesa i la considera una divinitat, la idealitza.
La cituació de les noies es diferent, en La noia que es pentina està situada la citua en un terrat, un lloc normal; i Noia pentinant-se a la platja, com bé diu el títol es citua a la platja, no el podriemconsiderar un lloc normal, és a dir, qüotidià, doncs al situar-la a la platja implica anar pràcticament sense roba.

Recordeu la lectura que hem fet a classe del text del rector de Vallfogona i observeu com Vergés transforma el motiu de la noia que es pentina: com la descriu, on situa l’escena...; com tracta el lèxic i la sintaxi, quines figures retòriques utilitza, quins temes planteja, quin penseuque és el principal? Què us suggereixen i us fan pensar els dos textos?

Els dos et suggereixen un món basat amb la irrealitat i amb la fascinació, barregant erotisme amb sensacions d'atracció.
El lèxic i sintaxi és diferent, el rector de Vallfogona utilitza un llenguatge per a que la gent de l'epoca l'entengués i te construccions senzilles; el llenguatge de Vergés és més actual però en lasintàxi utilitza moltes metàfores.

2. Berenice al poema, Les mans de la perruquera, passant per obres pictòriques com la de Degas, que il·lustra aquesta activitat, o el poema de Baudelaire, La cabellera. A classe, en grups, comenteu els dos poemes esmentats: fixeu-vos en els temes i motius que hi apareixen, en el lèxic i aspectes formals que els caracteritzen i anoteu les similituds, lesdiferències i les apreciacions personals que us suggereixen.

El poema de Les mans de la perruquera, el poeta des d'un principi ja ens introdueix en el tema del fals amor, hores i hores d'una tendresa que podem considerar de falsa. Però inclús així ens mostra exitació amb l'acció de rentar-li el cap. Aquí podem dir que quan ella li parla en veu melosa l'està enganyant. El tema del poema és el falçamor, tota l'estona repeteix “sembla amor”, ell sap perfectament que és completament irreal però no ho vol admetre. Finalment mostra el desinterés de la perruquera quan suspira pensant en diumenge.

La cabellera és el poema de Baudelaire, ens parla d'una noia la qual en descriu els seus cabells i les seves emocions eròtiques envers aquest, que aquestes sensacions li provenen dels seus records. Hiha una part del poema en que ell s'identifica amb Àfrica i a ella amb Àsia, amb les característiques corresponents a aquests dos continents.
Ell sent una atracció molt forta per ella, n'està enamorat. Ell no se la pot treure del capi ho compara amb amb un somni ja que no la pot tocar ni tenir-la al costat, i ell l'enyora.
Està desesperat i es sent mort per dins al no poder-la tenir. Al no poderarribar a ella, va perdent l'esperança però en cap moment deixa de pensar-hi.
Arriba un punt que al pensar-hi, pensa amb la dona que l'ha emboigit. I comença a beure fins emborratxar-se perquè es sent trist i engoixat per no poder estar amb ella.

3. Coneixíeu alguna d'aquestes llegendes?
A partir d’aquests exemples, esbosseu la vostra història d’una dona d’aigua a les riberes de l'Ebre....