La Normalitat

LA NORMALITAT



La normalitat en sentit sociològic s'utilitza com a forma descriptiva cap a una persona, conducta o acte que és usual, previsible, habitual, etc, i és un senyal d'aprovaciósubjectiva, a diferència de la normalitat en sentit mèdic que ens dóna la referencia de bon estat físic i mental, és a dir, entrar dins la normalitat dels paràmetres establerts per els facultatius,significa estar sa, i és un fet prescriptiu que es pot mesurar objectivament.

En la nostra societat actual el concepte de normalitat a esdevingut un culte a la mediocritat. Quan diem que una persona és"normal" estem fent un judici de valor positiu, és a dir, valorem positivament en aquella persona el que és comú, ordinari, dins la mitjana, que no sobresurt en cap aspecte del que és habitual al queestem acostumats i tenim tant assumit, algú normal...

És sorprenent doncs, que donem més valor al que és més comú, ordinari,etc, en comptes de subratllar els aspectes diferenciadors que fan queaquella persona tingui quelcom digne d'admirar.
Moltes vegades fins i tot donem per fet que la normalitat ens aporta identitat, quan precisament la diferència és el que ens la dóna. La normalitat fa quesiguem un més entre molts donant-nos una identitat col•lectiva. És gairebé com una religió que tothom segueix o vol seguir. El fet de no seguir els estereotips definits per la societat : una moda, unaforma de relacionar-se, un manera de ser, una forma de viure, poden arribar a marginar-nos degut a que no entrem dintre els paràmetres de normalitat,encara que siguin millors o excepcionals i moltsovint els perjudicis no ens permeten veure el que és digne d'admirar i aprofitar aquesta admiració per intentar millorar nosaltres mateixos.
El rebuig de la societat occidental a la admiració es unade les causes més importants que han donat a la normalitat la importància que se li dona com valor positiu. No esta massa ben vist admirar a algú i per tant és millor no expressar admiració...