La política generalitzada de segregació de subjectes o poblacions i la seva cronificació en circuits especials

La política generalitzada de segregació de subjectes o poblacions i la seva cronificació en circuits especials

Antecedents històrics
La tendència actual de classificar als subjectes o poblacions segons surtin o no de la norma establerta per als més “poderosos” i, posteriorment estancar-los en circuits especials té el seu origen en el discurs higienista de finals del s. XVIII. Publicacionscom “La miseria del pueblo, madre de enfermedades” del metge J.P.Frank al 17901, impulsen que a l’Europa de finals d’aquest segle, la “higiene” passi a considerar-se com a ciència preventiva i disciplina mèdica independent i de caràcter medicosocial. Cal destacar, que l’higienisme és una branca de l’eugenèsia, “ [...] estudi de les races humanes els mètodes de les quals es dirigeixen a perfeccionarles qualitats dels grups i a reduir-ne els defectes […] s'inspira en una higiene apropiada per a impedir els determinismes morbosos o atallar-los en les seves manifestacions”2. El primer en introduïr el terme va ser l’anglès Francis Galton, el 1869, per a designar la necessària millora de l’espècie humana.
L’higienisme significarà la lluita per a l’eliminació de malalties que es desenvolupavensobretot en poblacions conformades per les classes més baixes, obreres. Amb l’higienisme es pretenia prevenir i intervenir mitjançant el control social de las poblacions pobres considerades “perilloses”, a través de la classificació i l’aïllament de tots aquells individus que significaven un perill per a la societat (pobres, marginats, malalts mentals, etc). Per tant, la idea que es tenia sobre lahigiene a finals del s.XVIII i bona part del XIX era pensar que era possible prevenir els comportaments considerats moralment dolents o socialment indesitjables mitjançant aquesta classificació, la qual era conceptualitzada com a estigma: “jove amb risc social”, “família desestructurada”, etc. Aquest tipus d’intervenció sobre el subjecte crea la imatge de l’individu inadaptat al qual directament seli assigna un destí social en el qual se sent atrapat i amb la única finalitat d’aïllar allò considerat com a perillós per a la resta de la humanitat.

Marques d’època i impacte en el treball educatiu
Actualment, el model higienista se’l coneix com a “neohigienisme” que esdevé una forma de fragmentació social. Aquest model proposa un tipus d’intervenció (coneguda com a intervenciósocioeducativa) mitjançant la qual l’exercici de l’educador social queda supeditat a la falsa idea que el que es vol és impulsar la cohesió, la inclusió dels marginats a la societat, però que ben contràriament el que s'està fent és “eliminar” a aquells que surten de la norma (establerta per a alguns).
La tasca de l’educador social es veu condicionada i influenciada pel poder de les noves tecnologies(tecnopoder) les quals estan basades en un resultat econòmic més que no pas assistencial, així com també per les estratègies polítiques d’avui en dia, les quals utilitzen a l’individu per als seus propis interessos. Actualment la prevenció dels conflictes socials està més orientada a excloure més que no pas a incloure. L’objectiu a l’hora de prevenir està sent el d’aconseguir una “societat neta” fet ques’aconsegueix mitjançant “l’eliminació” de tot individu que és considerat com una molèstia per a la societat ja sigui pel fet de no complir amb els criteris de normalitat establerts per alguns o per la societat en general o perquè és considerat com a danyí. El que s’està fent és estigmatitzar tot allò que és diferent segons uns criteris socials establerts per a alguns i que s’acaben generalitzanta tota la societat. Aquest fet també és criticat per a la filòsofa Hannah Arendt, segons la qual la ciència política i social actual atempten contra la pluralitat i la diferència del ser humà, ara el que es vol és crear un únic model a seguir, un únic pensament.3 Aquest tipus de prevenció el que fa és que les institucions i professionals de l’educació social es dediquin a establir “categories...