La porta dels tres panys resum




N. Andrea Espinoza
3rA
Grup 1


CAPÍTOL 1.- Un missatge misteriós.
Niko es un nen solitari de 14 anys, que no s’ imaginava les conseqüències que li portaria no anar pel mateix camí que feia diàriament per a anar a l’ institut, i tot per un missatge que, misteriosament, va aparèixer un matí al sostre de la seva habitació: “Si vols que passin coses diferents, deixa de fer sempre elmateix”.
I anant per aquest nou camí però el mateix temps conegut i solitari es troba amb un edifici que li crida moltíssim l’atenció, pot ser el estat en el que estava que era tot el contrari de la porta que semblava estar acabada no fa gaire, i sobretot els tres panys que la protegien. La curiositat es va apoderar d’ ell i no va poder evitar pitjar un botó vermell que va aparèixer d’un instant aun altre. Una veu va contestar dient que li estaven esperant.
CAPÍTOL 2.- La casa dels tres panys.
En Niko sorprès per la resposta només se li va acudir preguntar com podia obrir els tres panys; i vet aquí l’estranya veu li va contestar amb el primer dels tants enigmes que el Niko va tenir que resoldre al llarg de l’ història: Qualsevol pany s’obre amb la seva clau. En aquesta casa tenim una solaclau per els tres panys i cal obrir-los simultàniament. I després va desaparèixer. En Niko va donar voltes i més voltes al cap per poder endevinar l’enigma i sobretot per descobrir on estava la clau però no va aconseguir donar amb la resposta i la veu va tornar a aparèixer demanant explicacions de perquè no havia entrat ja a casa. En Niko va donar les explicacions i llavors la veu li va explicarque la porta estava oberta.
En Niko va aconseguir entrar per fi; i el primer que es va trobar va ser una immensa obscuritat i una ombra, que encara que li havia donat un ensurt no era més que un gat, que en Niko va seguir a través d’ unes cortines, que li van donar a una habitació igual a l’anterior però amb una caixa al mig d’aquesta i una targeta on es podia llegir perfectament: Univers perestrenar. En Niko mogut, una vegada més, per la curiositat va obrir la caixa molt decidit.
CAPÍTOL 3.- Matèria contra antimateria.
En obrir la caixa es va desencadenar una explosió que va donar a l’ aparició de boletes diminutes, i aquestes a l’ aparició de un estadi- que semblava ser de rugbi- uns jugadors i una afició. Hi havia dos equips uns amb samarretes blanques i altres amb samarretesnegres, matèria i antimatèria respectivament.
Durant l’explosió en Niko va trobar a un nou amic, igual que els aficionats, molt petit, però ell es va encarregar d’explicar-li els diferents successos que estava observant: El Big bang.
Després de un partit molt disputat va guanyar la matèria. En acabar el partit un dels representants, que semblava ser el capità, va donar una petita entrevista idesprés va tornar al centre del camp amb tots. Tant matèria com antimatèria van començar a dansar al mig del camp augmentant el nombre de partícules i desprès formant estels, planetes i tot seguit galàxies que cada vegada es feien més i més grans.




CAPÍTOL 4.- L’art de tunelejar.
Arribats a aquest punt, el nou amic li va explicar que només podien passar tres coses:
1. Que segueixicreixent.
2. Que s’aturi.
3. Que torni a encongir.
Finalment, va passar la tercera opció: tot el que s’havia creat va tornar a la capsa, a excepció dels aficionats que van començar a travessar una paret. L’ Eldwen, l’amic que va conèixer en Niko durant l’explosió li va explicar que el que feien era l’art de tunelejar que era possible perquè les parets del seu món eren molt fines i li va proposarque ho intentés. En Niko ho va fer i per sorpresa ho va aconseguir a la primera.
CAPÍTOL 5.- La fada quàntica.
En tunelejar el primer que va trobar va ser a la Fada quàntica, una fada que estava doctorant-se per obtenir ales i a més una fada que en Niko li semblava d’allò més maca. En Niko va començar a fer un milió de preguntes però la Fada no va contestar només li va explicar que aquella veu...