La racionalidad del hombre

REFLEXIÓ FILOSÒFICA SOBRE L’ÉSSER HUMÀ
L’ésser humà, ésser racional?
El naixement del pensament occidental va lligat a la racionalitat (logos). La raó intenta acabar els mites, que es consideren propis d’una etapa més primitiva del pensament.
Plató i Aristòtil van insistir en la racionalitat de l’ànima humana i la seva diferenciació amb la resta d’espècies. Per ser humans cal que la raóestigui per sobre de les passions.
Newton i Galileu la ciència és racional i pot explicar qualsevol cosa de la naturalesa humana. En aquesta línia segueix la tradició científica.
Il·lustració pensen que la raó és l’instrument que ens fa lliures. Posa punt i final a les idees racionalistes i dóna lloc a l’aparició dels filòsofs de la sospita (mostrar l’engany del racionalismeMarx, Nietzsche iFreud).
Pascalla naturalesa humana no es pot reduir a fórmules: “el cor té raons que la raó desconeix”.
Marxcal transformar el món, no l’individu. L’ús de la raó només proporciona desigualtats socials. Les superestructures han d’estar al servei de l’economia i de la política i no a l’inrevés.
Nietzche critica els valors racionals. Per entendre la naturalesa humana cal partir de la vida que esregeix per la voluntat de poder (impuls vital, instintiu i cec). L’essència de la naturalesa humana és irracional.
Freud el motor de la vida és l’inconscient. Així es mostra el doble caràcter de la naturalesa humana: racional i irracional. Som víctimes de les nostres emocions.
La raó és condició necessària, però no suficient. Sense raó no hi ha racionalitat, però tenir raó no implica ser racionalsempre i en tots els àmbits. L’ésser humà no és només raó i intel·ligència, també és sentiment, passió, emotivitat imaginació i creativitat.
Schopenhauer l’ésser humà és voluntat de viure. La racionalitat és una aspiració humana, l’ésser humà vol aconseguir ser racional.
L’ésser humà, ésser social?
Els humans ens busquem uns als altres, posseïm una tendència innata a viure en societat, lasociabilitat. Si una persona no és acollit per un grup humà, no té una vida humana, es exemple el cas dels nens salvatges. (raó Aristòtil, som animals socials)
Aristòtil coneix a l’ésser humà com a animal social ja que posseïm logos (llenguatge i pensament). Creu en la sociabilitat natural, l’individu separat no és autosuficient i, separat de la llei i la justícia pot convertir-se en el pitjor delsanimals.
Rousseau mite del bon salvatge. Creu que l’ésser humà en estat natural viu amb independència, però no en un estat de violència sinó d’indiferència ja que entre ells no hi ha sentiments. Els humans acaben vivint en societat per les adversitats de l’entorn i la pròpia feblesa humana (ex. Manca d’aliments) i per això, acaben abandonant la llibertat de la vida natural.
Hobbles l’home enestat de naturalesa es comporta de manera egoista, mirant només per a ell mateix i matant als altres si s’interposen en el seu camí. L’ésser humà es relacionarà per pactar amb els altres la seva llibertat i no ser eliminat.
Freud creu que la naturalesa humana està determinada pels impulsos irracionals, és a dir, que vivim amb un constant debat entre els impulsos de desig del nostre inconscient iamb la nostra ment respecte aquests impulsos, per tant, som totalment neuròtics (com opina Hobbles).

L’ésser humà, animal simbòlic. Relació llenguatge-pensament?
Els humans creem signes i símbols que a través d’ells, segons Cassirer, ens defineixen ja que necessitem símbols per poder traduir la realitat dels nostres pensaments. Per tant, segons ell, som animals simbòlics i no racionals.Relació entre llenguatge, pensament i realitat; dos bàndols:
Relativisme o determinisme lingüístic: el llenguatge determina el pensament (Sapir i Worf). Tendim a entendre el món d’acord amb les estructures del nostre llenguatge, és a dir, el llenguatge condiciona la nostra percepció de la realitat. La representació de l’espai, del temps o del moviment depenen de la llengua en què s’ha après a...