La Relació Terapèutica En Contextos Contradictoris

“La relació terapèutica en contexts contradictoris”


Possibles contextos contradictoris:
1. Jo no tinc cap problema. No reconeixement.
2. Quan l'usuari diu jo si que tinc un problema, però el que tu vols solucionar no és el problema més important per mi.
3. Jo no tinc cap problema, sinó que tu (el servei/professional) ets el nostre problema.

En teràpia de parella generalment hi hapressió per una de les parts.

Cal investigar la pràctica i posar en pràctica la investigació.
La pràctica generalment va per davant de la investigació; ja que sovint s'ha de donar resposta immediatament a la pràctica, l'intervenció que s'està fent.

Síndrome-diagnòstic de la conducta negativista: és la reacció de negativitat. El següent pas és fer un diagnòstic psicològic.

És diferent unafamília multiproblemàtica que una família que viu en un context multiproblemàtic.

Què fa que una teràpia sigui bona?
1. Per les tècniques de teràpia que s'utilitzen
2. Pel terapeuta i la seva personalitat i tarannà
3. Per la predisposició dels usuaris i les seves característiques

L'èxit està en les tècniques i modalitats de teràpia.

Què ens diu la investigació en psicoteràpia?
Del totald'usuaris hi ha un:
40% de canvis extra-terapèutics
30% de relació terapèutica aliança, bona relació de treball
15% que no hi ha molta explicació, efecte Placebo/expectatives; que canvien quan encara no s'ha començat la teràpia.
15% que no hi ha canvis

Tècnica del EMDR: per treballar situacions de trauma a través de la investigació i exercicis en els moviments oculars. És desactivar lesemocions lligades al trauma.
El tipus de treball sobre les emocions i gestió d'aquesta té noms diferents en diferents teràpies però que gairebé tots obtenen el mateix resultat.

*Important per la teràpia:
-Conèixer naturalesa del problema
-Antecedents de l'usuari, personalitat
-Grau de motivació de les parts

Relació:
-vincle emocional (sensació de cura, de confiança, sentiments positius)-Acord en els objectius de la teràpia (el client sent que el terapeuta l'entén i sap què és el que s'ha de treballar)
-Acord en les tasques (els dos sabem que el que fem és per millorar una determinada cosa). Posar-se d'acord amb el que vol el terapeuta i la necessitat i entesa del client sobre la tècnica a utilitzar el terapeuta.

*Característiques peculiars de la relació terapèutica quan estreballa amb famílies:
-Els nivells de motivació varien entre el membres de la família i la desconfiança dels serveis.
-Els membres de la família solen estar en conflicte i esperar que el terapeuta agafi la posició a favor o en contra.
-Cadascú observa i interpreta com és la relació del terapeuta amb la resta de la família.
-Secrets, vergonya, dany
-Alguns membres de la família tenen més poderque altres. Dilema professional: amb qui cal tenir més aliança per a l’èxit de la teràpia? Amb el dèbil de la família o amb el fort,...
-El que es diu o es fa en la teràpia pot tenir conseqüències a casa.
-els membres de la família tenen menys control del que es diu en la teràpia, hi ha por.
-la família està en diferents estadis evolutius, el que regula la seva capacitat de comprensió iinterpretació dels conflictes.
-Alguns se senten com ostatge de la teràpia
-Es formen triangulacions en les que pot entrar el terapeuta (influeix també el gènere i l’edat del terapeuta).
-Freqüentment es donen expectatives de guanyar i perdre en la teràpia i relació.

*Tipus de relació interpersonal inicial:
A. SOLICITO: La família o alguna part de la família demana ajuda
B. DEMANDANT: Quan algu dela família demana ajuda per a algun altre membre de la família que no és el demandant (ex: el meu fill té un problema, ajudeu-lo i millorareu-lo)
El terapeuta es crema perquè rep moltes demandes d’altres que li passen la responsabilitat.
És una actitud de queixa o també família que està molt victimitzada (ens ha tocat, no hem d’assumir-ho).
C.VISITANT: Jo no tinc cap problema, estic aquí...