La restauració borbònica

 unitat 7 LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
1.1 – Un nou sistema polític
[[Martínez Campos pronunciament desembre 1874 → restauració de la monarquia amb Alfons XII, únic fill mascle d’Isabel II. Cánovas va assumir la regència fins a la tornada del rei l’any 1975]]. Els grups conservadors van estar contents amb la Restauració perquè tornaria l’estabilitatpolítica. Cánovas busca la vertebració d’un nou model polític, superant alguns mals del liberalisme precedent: caràcter partidista i excloent dels moderats durant el període isabelí, intervencionisme militar i la proliferació dels enfrontaments civils. Per superar això:
1. Elaborar una constitució (1876) que vertebrés un sistema polític basat en el bipartidisme polític.
2. Pacificar el país (guerra deCuba i conflicte carlí).
Convocatòria d’eleccions per a corts constituents, perquè la Constitució del 1869 havia quedat obsoleta. Les primeres eleccions van ser amb sufragi universal masculí.
La Constitució del 1876
Liberalisme doctrinari
Sufragi censatari
Sobirania compartida (corts i rei)
Conservadora i tradicional (monarquia, religió i propietat)
Monarquia: institució superior ipermanent. Era un poder moderador.
Poders amplis al monarca: dret de vet, nomenaments de ministres, convocar, suspendre i dissoldre les corts.
Corts bicamerals: Senat (meitat per dret propi i vitalici) i Congrés (electiu).
No definia el sufragi, però una llei del 1878 estableix vot censatari (5% dels catalans a partir de llavors).
1890 liberals aproven sufragi universal masculí.
Confessionalitatcatòlica de l’Estat.
Restableix pressupost de culte i clero.
Declaració de drets restringida.
Bipartidisme i torn pacífic
Bipartidisme i alternança en el poder dels dos grans partits (conservador i liberal),
renunciant als pronunciaments com a mecanisme per accedir al poder. Són partits dinàstics perquè pretenen reunir en el seu si a totes les forces polítiques que accepten la monarquiaalfonsina. S’accepta un torn pacífic de partits que garantirà l’estabilitat institucional i que posarà fi a la intervenció militar a la política.
L’exèrcit, queda subordinat al poder civil i una reial ordre del 1875 estableix que la seva missió és exclusivament la defensa de la seguretat i la independència del país. No obstant, se’ls atorga autonomia en els seus afers interns i se’ls dota d’unpressupost elevat. → El torn pacífic elimina el protagonisme dels pronunciaments militars en la política.

1.2 – La fi dels conflictes bèl·lics
L’estabilitat del règim es veu afavorida per la fi dels conflictes carlí i cubà. Catalunya: tropes carlines (Ramon Tristany) aconsegueixen victòries com Alpens (1873) i Castellfollit (1874), i ocupen La Seu d’Urgell, Igualada, Manresa, Vic i Olot. Durantel 1875, l’ofensiva de l’exèrcit liberal els va expulsar de Catalunya, P. Valencià i Aragó. Al País Basc i Navarra va durar uns quants mesos més, però malgrat la victòria carlina de Lakar, al febrer del 1876 el pretendent Carles va travessar la frontera francesa i la guerra es va considerar acabada. Com a conseqüència de la derrota carlina s’aboleix el règim foral, però el 1878 s’estableix unsistema de concerts econòmics amb certa autonomia fiscal (pagament anual d’una quantitat determinada).
L’acabament de la guerra carlina va permetre posar fi més fàcilment al conflicte cubà, La guerra dels deu anys (1868-1878), que es va acabar amb la Pau de Zanjón (1878). El tractat incloïa una àmplia amnistia, l’abolició de l’esclavitud i la promesa de reformes polítiques per les quals Cubatindria representants a les Corts. El retard o l’incompliment d’aquestes reformes va provocar l’any 1879 la Guerra Chiquita i la insurrecció posterior del 1895.

2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA DE PODER
2.1 – Els partits dinàstics
1 Partit Conservador: evolució del partit alfonsí de Cánovas durant el Sexenni. Aglutinava grups polítics més conservadors, llevat dels carlins i els integristes....