La societat de l'espectacle

La societat de l’espectacle
Es tracta d’una obra clau dins el corrent intel·lectual situacionista donat a mitjans dels anys 50 en diversos països d’Europa, encapçalat per Guy Debord (1931-1994) un dels màxims exponents del corrent filosòfic situacionista de la dècada dels 50 junt amb altres artistes com Raoul Vaneigem, Gianfranco Sanguinetti, Asger Jorn, Constant Nieuwenhuys, entre d’altres ambels que arribaria a formar la Internacional Situacionista (1957-1972)
El llibre va ser publicat per primera vegada al 1967, es troba dividit en 9 capítols i estructurat en 221 paràgrafs on escriu les seves postulacions dirigides per una intensa crítica cap a la societat contemporània actual capitalitzada i ens ofereix una visió actualitzada de les teories marxistes emeses al capital, fins al puntque Debord arriba a postular que ‘’el espectáculo es capital en un grado de tal acumulación que se transforma en imagen’’ per tant les imatges son rebudes com l’extensió lògica del capitalisme. De la mateixa manera al llarg de la obra també queda patent la influència exercida per altres autors destacats com Hegel, Feuerbach, Lukàcks, Rosa de Luxemburg, Max Stirner, etc... que seran citats per talde justificar com les societats contemporànies s’ha mercantilitzat l’oci, l’espai urbà i la vida quotidiana, i com tot els aspectes de la vida es transformen en mercaderies al servei d’aquesta farsa.
Debord tracta de lligar els estudis marxistes del fetichisme mercantil amb una evolució històrica del capitalisme on l’economia s’ha transformat en una potència independent ja que els individusenfoquen la seva practica en funció del valor. Debord ens planteja en l’obra, que les societats actuals estan vivint una etapa on tot aquest procés a dut a terme un salt qualitatiu, un moment en el qual l’efervescència de la globalització es comença a sentir tot i que encara no a pres volum ni forma perquè s’està configurant en un espai social pendent de les noves formes de comunicació que s’estandesenvolupant en un escenari que encara arrossega conseqüències de la II Guerra Mundial com és la Guerra Freda, una altre estúpida demostració de com aquells que controlen aquesta societat espectacular fan servir als individus que la conformen com a meres peces d’escacs disposades a emprendre una partida en la que en la majoria de casos no volen participar.
En el capítol ‘’ La separaciónconsumada’’ Debord defensa que les societats es troben controlades per l’espectacle, que ha acabat sobreposant-se en la realitat fins que aconseguit controlar a l’individu que a quedat relegat a la condició d’espectador, començant el llibre amb un paràgraf introductiu força directe: ‘’ Toda la vida de las sociedades donde rigen las condiciones modernas de producción se manifiesta como una inmensaacumulación de espectáculos. Todo lo que antes se vivía directamente, ahora se aleja en una representación’’.
Així doncs l’espectacle esdevindrà com a element clau que segons Debord, tindrà el seu origen en la producció de capital en ‘’la reconstrucción material de la ilusión religiosa’’ i en un temps històric de manera progressiva, denominat “tiempo irreversible”. Aquest fet marcarà l’inici d’una faseque serà seguida per la del ‘’temps espectacular’’ dins la qual el temps de l’oci seria requerit per mantenir el temps de producció deixant de banda la seva pactada divisió ‘’con la separación generalizada entre el trabajador y su producto, se pierde todo punto de vista unitario sobre l’activitat realizada, tota comunicación personal directa entre los productores’’. Aquesta separació queda com unmiratge, ja que aquell mateix temps d’oci format part de la producció i la industrialització quedant equiparat al temps d’una vida inactiva.
Una altre particularitat dins el temps espectacular es que les imatges s’han mediatitzat en la seva totalitat objectivant una visió del món fins a arribar a ‘’la separació consumada’’ tal i com reflexa el primer capítol de l’obra que ens introdueix...