La Sociologia Com A Fomra De Consciència

CAPITOL 2: LA SOCIOLOGIA COM A FORMA DE CONSCIÈNCIA:
Podem dir que la sociologia és una reflexió moderna i occidental. Es manifesta sobre la reflexió de la ‘’societat’’ (objecte de la disciplina perantonomàsia, un gran sistema de relacions humanes, és a dir, un sistema d’interacció) i l’ho social (tot allò que es deriva del contacte amb altri). Podem dir doncs que la societat està feta de totun complex d’esdeveniments socials.
La perspectiva sociològica la podem comparar amb l’economista i la jurista. Per una part l’economista s’ocupa de l’anàlisi d’uns processos que tenen lloc a lasocietat i poden ser qualificats de socials, en canvi el sociòleg troba el seu objecte d’estudi a totes les activitats humanes. Per altre banda el jurista selecciona aquells aspectes que li resultenpertinents i que constitueixen del seu marc de referència particular mentre que aquest marc de referència pel sociòleg serà molt diferent.
La perspectiva sociològica és un procés de ‘’mirar entrebastidors’’. L’autor compara aquesta perspectiva amb els edificis. Així doncs les façanes dels edificis no ens diuen res, els misteris socials estan amagats darrera d’aquestes.
Berger ens posa exemples sobrela manera de ‘’mirar a través’’ que te la sociologia respecte l’estudi de l’organització política d’una comunitat, el tret del món de les institucions religioses o en la vida econòmica.
Un fet queens diu es que els problemes que més interessen el sociòleg no coincideixen amb el que l’altre gent anomena problemes. Un problema sociològic és molt diferent d’un problema social.
Tres tendènciesformen les dimensions de la consciència sociològica. Aquestes són: el desemmascarament, la manca de respecte i la relativització.
La intenció desembalsamadora desmunta els sistemes socials estudiats is’enfronta amb allò que tots els qui l’envolten donen per descomptat. Per exemple la sociologia de Weber parla sobre les conseqüències involuntàries i imprevistes de les accions humanes. Sobretot...