La Tesis De Nancy

ELS MIRALLS VENECIANS · Referència bibliogràfica: Autor: Joan Manuel Gisbert Autor de literatura infantil i juvenil, nascut en 1949 estudià enginyeria electrònica i teatre, y treballà en el món editorial però va optar per dedicar−se a la literatura principalment de misteri. Ha estat guardonat amb; el premi de la CCEI, el premi Lazarillo, el Nacional de Literatura Infantil, el Gran Angular i elVaixell de Vapor. Traducció: Miquel Àngel Gisbert Editorial: Baula : col·lecció la llum del far · Resum: L'any 1792, arriba a Pàdua amb retard Giovanni Conti, un jove de Nàpols, per estudiar a la Universitat un curs de documentació històrica amb el reconegut catedràtic Giacomo Amadio. Cansat, desprès de contemplar il·lusionat la universitat, va cap a la fonda Veneciana, però no hi queda caphabitació, ja es comença a desesperar quan una dona d'edat (Alessandra) ofereix llogar−li una habitació de casa seva i ell l'accepta. L'habitació es molt gran però bastant pobra, amb poc mobiliari i un gran finestral que donava directament al pati d'un majestuós però abandonat palazzo ; no li dona una visió gaire agradable, al contrari, però no te més remei que agafar−la. No es refia gaire de l’Alessandrasembla com si l’evités i a més nota que li regira l’habitació. Conti va fent la vida d'estudiant en l'Universitat, a la classe del professor Amadio són 14 alumnes, Conti es fa amic de Paolo i de Lena, però no suporta un company orgullós i prepotent el En la seva habitació se sent observat, a més hi troba una carta escrita ràpidament per l'antic llogater que es mostra temorós i inquiet, a més lacarta no esta acabada. Allò el fa posar nerviós i decideix informar−se sobre l'edifici. A la bliblioteca de la Universitat han desaparegut els documents sobre el palazzo Balzani, i a través de la seva companya Lena coneix la historia dels propietaris, la família Balzani, uns banquers famosos per els seus abusos de poder, que van ser maleïts per un astròleg víctima de les seves extorsions, que vaprofetitzar que la nissaga Balzani desapareixeria, que el palazzo cauria abandonat i que l'últim membre moriria sol, només assistit al seu funeral, l'enterramorts i els gossos vagabunds, aquest últim Balzani va ser Beatrice; una noia que patia atacs de somnolència, que segons diuen, la mantenien jove, la llegenda va començar amb ella quan va desaparèixer i va ser batejada com la que no morí mai.Evidentment això no fa res més que inquietar i encuriosir al napolità, que fa una intrusió nocturna al palazzo, on troba amb gran desolació que ha estat saquejat pels proveïdors que s’ho han endut tot, però desperten el seu interès

dos antics grans miralls encastrats a la paret, un davant de l'altre amb una lluentor estranya. Buscar informació sobre els miralls venecians i troba un llibre antic l’autor de l'obra, Forlani, també té una historia tèrbola. L’Alessandra fa fora precipitadament a Conti ja que segons ella l'antic inquilí torna a la casa i té preferència, Això l'omple de sospites contra la dona, que fins i tot li ha trobat allotjament en una petita habitació en la fonda Veneciana. Finalment s’avé a deixar la casa aquella mateixa tarda, però amaga un llibre sobre l’armari del’habitació. Demana l’ajut del Paolo que fa guardia pels voltants de la casa fins que és de nit, mentre Conti s’instal·la a la fonda. Amb l’excusa de recollir el llibre torna a casa de l’Alessandra, segons en Paolo no ha entrat ni ha sortit ningú més que l’Alessandra, aquesta de mala gana s’avé a pujar a l’habitació per mirar si troba el llibre, de mentre Conti deixa una finestra de la planta baixaentreoberta. Quan la dona li diu que no troba el llibre, Contí, vol pujar ell mateix a recollir-lo, a lo qual ella es nega i ell insisteix en tornar l’endemà a primera hora, a lo que ella puntualitza que no obrirà abans de les vuit del matí. Ben entrada la nit en Conti accedeix a l’interior de la casa per la finestra oberta, puja silenciosament les escales fins a la seva antiga habitació, para...