La Tragèdia

| | La tragèdiaLa tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, s'enfronta al seu propi destí i apren una lliçó a través del seu sofriment.Els dramaturgs havien d'escriurecada any tres tragèdies i un drama satíric si volien participar en el concurs anual. Això feia que l'argument fos conegut ja pel públic i que molt sovint diversos tràgics partissin d'un mateix mite. Lainterpretació: el punt de vista i el tractament que cada autor donava al mite era el que realment importava.Aquestl mite sobre la tragèdia posava en qüestionva la concepció que tenia la societat gregade la moral i de la concepció de l'home. Dos conceptes són essencials en la tragèdia: el sofriment (páthos) i el conflicte (agon). *El sofriment sobre el qual reflexiona la tragèdia és el de l'heroi,un home excepcional que mereix el triomf, però a qui el destí l'aboca a la ruïna. *El conflicte enfronta l'heroi amb un o més personatges al llarg de l'obra defensant idees oposades. L'objectiu de latragèdia era l'aprenentatge i la catarsi (purificació de les emocions per mitjà de la pietat i el temor que provoca) dels espectadors. La tragèdia comença amb el pròleg, que la reciten els actors oninforma els espectadors de la situació, seguit pel pàrode, un cant amb el qual entra el cor (cant de fons a mes d’una veu). A continuació s'alternen de tres a cinc vegades els cants del cor (estàsims)amb els diàlegs dels actors (episodis). L'última escena és l'èxode. El cor tràgic sofreix al costat de l'heroi, però no pren partit per cap de les dues idees enfrontades, sinó que més aviat preténactuar de mitjancer.El moment de màxim esplendor de la tragèdia grega és al s. V a. C.., quan viuen i competeixen entre si el tres grans tràgics, Èsquil, Sòfocles i Eurípides, tots tres atenesos i elsúnics que ens han deixat senceres algunes de les seves obres. Després, del s. IV a. C. en endavant la tragèdia entra en decadència. No sorgeixen nous autors de la mateixa categoria i es tendeix a...