La tragèdia grega a Mar i cel

LA TRAGÈDIA GREGA
La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l’obra, un heroi o heroïna d’especial grandesa moral, s’enfronta al seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment.
Dos conceptes són essencials en la tragèdia: el patiment (páthos) i el conflicte (agon).
• El sofriment sobre el qual reflexiona la tragèdia és el de l'heroi, un home
excepcionalque mereix el triomf, però a qui el destí l'aboca a la ruïna.
• El conflicte enfronta l'heroi amb un o més personatges al llarg de l'obra defensant idees oposades.
L'objectiu de la tragèdia era l'aprenentatge i la catarsi (purificació de les emocions per mitjà de la pietat i el temor que provoca) dels espectadors.

LA TRAGÈDIA I EL ROMANTICISME
Lessing va ser el primer crític Romànticimportant. Va declarar una de les innovacions principals del Romanticisme en la seva Dramatúrgia d'Hamburg (1767-1769):
Els noms dels prínceps i herois poden prestar pompa i majestuositat d’una obra de teatre, però no contribueixen en res a les nostres emocions. La desgràcia d’aquells les circumstàncies que més s’assemblen als nostres, ha de penetrar més profundament en els nostres cors, i si enscompadim dels reis, els compadim, com a éssers humans, no com a reis.

Dins d’una generació, les revolucions a Europa i Amèrica va oferir expressió social d’aquesta literatura precepte, i una tradició dramàtica dominant durant 22 segles va ser al cap amunt. Des dels temps d’Aristòtil, que creia que l’heroi tràgic ha de ser molt famos i pròsper, el tràgic heroi havia estat un aristòcrata, un home desang reial. Amb l'excepció del seu menor o personatges secundaris, els drames tràgics d'Atenes, Anglaterra i França van dir res de les destinacions de la massa de la humanitat. Tot això ha canviat ara.

CONCEPTE DE TRAGÈDIA DE VÍCTOR BALAGUER
Textos breus, la novetat es la concisió, no responia al concepte tradicional de tragèdia, no té cinc actes ni hi ha una catàstrofe final(condició de latragèdia clàssica) tenien una sola escena, un quadro, només feia servir els personatges necessaris per representar l¡època o el personatge que vol retratar i aquest personatge només el representa en el moment clau de la seva vida per retratar la seva personalitat o el seu caràcter històric i finalment resumeix tota la seva vida en un fet. (poques paraules)Tot és un resum, una síntesi
fons dramàtic:estudi / forma: concisió :::::brevetat + essencialitat

ESTUDI DE SERGI MARÍ
Guimerà recull els trets característics del teatre romàntic: l'ús del vers, el gust per la tragèdia, el conflicte entre destí i voluntat, i en general, la tendència a situar l’acció en el passat històric.
Per al moviment romàntic, els sentiments i les passions ocupen un lloc central en la caracterització de lanaturalesa humana, provenen del més endins d’aquesta naturalesa i s’escapen del control de la raó. Són forces capaces d’empènyer els personatges a prendre les decisions més viscerals i extremes, i també als actes més nobles. D’aquí el valor que es concedeix a l’enamorament passional, al patriotisme, a l'esperit d'aventura, a l’heroisme i a tots aquells sentiments que poden portar els humans a donar lavida en nom seu. Per altra banda, el romanticisme posa l'accent en la dimensió individual de les persones fins a un punt on mai abans s'havia arribat. Els personatges romàntics no són tipus socials ni representen clarament uns determinats valors morals, uns vicis o unes virtuts. Són concrets, tenen històries particulars, matisos, Graus contradiccions i, sobretot, tenen la llibertat d'actuar al margeo fins i tot en contra dels condicionaments socials. Si n'han de pagar les conseqüències, això és presentat més com una victòria de la llibertat esencial de l'individu que com una derrota o una submissió.

El teatre romàntic català, emmarcat en el moviment de la Renaixença, buscava sovint la recreació de personatges i episodis significatius en la història de Catalunya, especialment de l'època...