La Vanguardia Como Software - Manovich

Manovich fa una distinció entre el que considera com a “nous mitjans” i els que “no són nous mitjans” basant-se en si s'han transformat mitjançant l'enginyeria del programari, en si s'emmagatzemen ensuport digital, si són interactius… en definitiva, fa una distinció entre aquells mitjans que passen per un ordinador per a la seva “creació, edició, distribució” i els que no ho fan. Un llibre detext, una fotografia en paper, objectes creats de forma lineal en el temps, amb un ordre de presentació, o les còpies de la qual es degraden en el temps no els considera “nous mitjans”.
És clar quel'abans i el després dels nous mitjans el marca la invenció de la computadora digital.

Manovich dóna molta importància al fet que la informació dels nous mitjans perduren en el temps mentre que ambels antics mitjans no. Com per exemple, una fotografia en paper perd amb cada còpia i es degrada en el temps però si està digitalitzada pots treure tantes còpies com vulguis sense que perdin qualitat.Estic d'acord amb Manovich, però fins a cert punt. Els nous objectes digitals encara que romanguin igualment perdurables en el temps, els suports físics on s'emmagatzemen sí que es degraden. Elssuports es degraden en el temps i això afecta a la informació emmagatzemada, digital o no, encara que els actuals suports siguin més duradors que abans. Per exemple el CD en contraposició al paper imprès.Tant en els nous com en els vells mitjans depenem de les còpies per a la conservació de la informació i els suports on s'emmagatzemen es degraden abans o després. La veritable revolució és que lescòpies digitals siguin còpies exactes. Amb això assegurem una perdurabilitat de la informació més fidedigna i exacta que en anteriors mitjans i suports.
Segons Manovich els nous mitjans no tracten derepresentar el món de maneres diferents (com ocorria en els anys 20), sinó d'accedir i usar de manera diferent tota la informació que tenim disponible i que ja ha estat prèviament modificada. En...