La violència de gènere

1. VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2.1 Aclarariment de conceptes: diferències entre violència domèstica i violència de gènere

Diferències | Violència domèstica | Violència de gènere |
Subjecte actiu | Qualsevol persona dins del nucli familiar. | Home, marit, parella ; Exhome, exmarit, exparella. |
Subjecte passiu | Qualsevol persona dins del mateix nucli familiar que l’agressor. | Dona,muller, parella; Exdona, esmuller, exparella. Fins i tot sense haver existit convivència. |
Temps | Habitualitat d’accions (varies accions durant cert temps). | No requereix habitualitat. Una sola acció és suficient per determinar-la com a violència de gènere. |
Bé jurídic protegit | Integritat moral de les víctimes. A més, d’ambient familiar normal, pacífic i de convivència. | Béns jurídics –personals, fonamentals de la dona. (vida, integritat física, moral, etc.) |
Autonomia jurídica | Delicte que resulta autònom i específic. | No té autonomia. Es basa en conductes ja tipificades coma delictes. |
Incorporació doctrinal | Data del 1989, a l’antic còdig Penal | Data del 2004, amb la implantació de la nova Llei. 1/2004 |
Qualificació penal | El legislador ha volgut atorgar majorprotecció als béns jurídics personals dels subjectes passius de la violència domèstica i la violència de gènere qualificant gairebé totes les conductes com a delicte encara que siguin constitutives de faltes (620) per a la seva poca gravetat. |
Cal saber que no és el mateix la violencia domèstica que la violència de gènere, aspecte que confonem la majoria de la població i que, en realitat, presentadiferències molt marcades. Per això les determinaré en el quadre següent:

2.2 Origens
La violència domèstica contra la dona ha pertanyut i pertany en un gran percentatge de casos oculta i silenciada per les víctimes, la qual cosa ha provocat el seu manteniment al llarg de la història fins l’actualitat. Això ha estat així perquè hi ha una sèrie de factors socio-culturals que ho permeten.La societat, en general, es caracteritza per la opressió. Totes les institucions, estructures o persones dominem o som dominats en funció de la raça, classe social, religió, edat o sexe.
El sistema de dominació i subordinació més opressor és el del gènere, també anomenat patriarcat. Va ser la primera estructura de dominació i subordinació de la història i encara avui segueix sent un sistemabàsic de dominació, el més poderós i durador de desigualtat i el que menys es percep.
Podríem definir com a patriarcat : “relació de poder directe entre els homes i les dones en la que els homes, que tenen interessos concrets i fonamentals en el control, ús, submissió i opressió de les dones, duen a terme efectivament els seus interessos.” Aquesta relació de poder provoca desigualtat entre elsdominadors, els homes, i els subordinats: les dones.
Aquesta està profunda i poderosament relacionada a la organització de la societat, la qual cosa no és conseqüència de l’atzar o altres factors com la biologia o socialització en rols de sexe. És una estructura primària de poder que es manté de manera intencionada i deliberada.

La societat patriarcal considera que la dona no té importància nivalor en comparació a l’home, i que són ells qui han d’ocupar, en més nombre, els llocs de poder més important a les empreses, a la política, al govern i per suposat també, dins de casa. Les dones tenen assignats espais físics i simbòlic que no han estat triats per elles i que no suposen el reconeixement ni el poder col·lectiu genèric, que els homes es reserven per si mateixos.

L’origen d’aquestadesigualtat està en els pobles primitius on per les condicions adverses de la naturalesa i les eines precàries de les que disposaven, era l’home el que sortia a buscar aliment, ajudat per la seva fortalesa física, mentre la dona cuidava els fills i es caracteritzava d’una servitud gairebé permanent al seu cos a causa de la menstruació, l’embaràs i el part.
Es dóna importància a la diferència...