La Época Islámica En Alcoi (Alicante)

L'origen islàmic d'El Castellar (Alcoi, Alacant) a partir del registre ceràmic. 16 de novembre.
Germán Pérez Botí

Introducció

Durant els últims anys, els estudis i revisions al País Valencià han proporcionat un millor coneixement de la ceràmica andalusina en l'àmbit de la sistematització tipològica i cronològica. En este context situem el present treball. L'objectiuprincipal del qual és donar a conéixer a partir del registre ceràmic d'El Castellar d´Alcoi l'origen poblacional islàmic en la nostra zona.

Situació

A l'oest d'Alcoi i eixint per la carretera en direcció a Banyeres de Mariola, s'aprecia a la seua dreta una elevació escarpada per damunt dels huit-cents metres coneguda com El Castellar. Es tracta de dues alineacions naturals de roques que deixenen el seu interior una espècie de gran rampa en què se situa l'assentament.
El lloc es coneix des de fa temps, a finals dels seixanta (1968 i 1969) J. Faus Cardona (1987) va realitzar excavacions en diferents zones del jaciment; i els materials trobats van ser depositats en el Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi Camilo Visedo.
Les excavacions van donar a conéixer dues àrees: una denominada “lacima” que segons J. M. Segura i J. Torró (1984) podria respondre a una celoquia, amb una cisterna i diverses construccions formant un possible pati (Azuar, 1989: 134). I la segona, on es van localitzar una sèrie d'unitats d´hàbitat que J. Faus anomena “cases”, adossades a una possible “muralla” i disposades en paral·lel formant terrasses. Entre la “casa 1” i la “7” es va trobar un aljub.
Des deles primeres excavacions, El Castellar ha sigut un important referent en els estudis ceràmics de l'època per diversos autors, gràcies als seus nombrosos i rics materials trobats. L'investigador alcoià J. Torró (1984) va ser el primer a proporcionar una relació d'aquests, indicant l'existència de ceràmiques de totes les èpoques. Posteriorment es va realitzar un estudi més detallat per part de R.Azuar (1989: 134-162), mostrant la diversitat tipològica i decorativa dels materials depositats només en les vitrines del Museu. A més finalitzava amb una interessant investigació sobre els objectes fets en ferro, bronze i os. Els resultats d'aquest treball van permetre ordenar d'una forma més coherent la llarga cronologia del jaciment basant-se en els materials estudiats.
Així mateix, R. Azuar en elseu treball va plantejar la dificultat d'un detingut estudi sobre els materials d'El Castellar ja que el seu repertori era molt nombrós i va assenyalar a més que no havia profunditzat en el seu estudi. Partint d'eaquest referent, ens hem proposat presentar un material inèdit sobre els fons del Museu. En concret, es presenta part del registre trobat en la “casa 7” que puga donar una nova visiósobre l'origen andalusí de l'assentament.
S'ha triat la “casa 7” per dos motius. El primer, per presentar un material ceràmic molt ampli i divers respecte a les altres “cases”, i el segon, per ser l'única casa d'El Castellar que J. Faus en el seu diari presenta amb una estratigrafia formada per tres nivells: A, B i C. El nivell A és el més superficial, mentre que el nivell C està en contacte amb laroca mare, estant el B en una posició intermèdia.
Sobre el pla, com assenyala R. Azuar, la “casa 7” respon a una estructura oberta ben definida per dos murs en angle recte davant d'un mur paral·lel a la suposada muralla. Parlar de “casa” en estos moments és prou arriscat. Per la seua forma, s'acosta més a un espai obert en forma de carrer o corredor que a una pròpia casa islàmica.
Sobre l'origend'El Castellar, els investigadors plantegen dues hipòtesis. R. Azuar (1989) proposa una primera ocupació que correspon al segle XI, en època taifal. I la segona, autors com a J. Torró (1984, 1992) i P. Guichard (1990) preferixen situar l'inici de l'assentament en el segle X, en època califal.
Segons J. Torró, en el segle X, durant el Califat de Còrdova (929-1031), la població d'estes terres es...