las 13 rosas

LAS 13 ROSAS

RESSENYA HISTÒRIA



















FITXA TÈCNICA
Direcció: Emilio Martínez-Lázaro.
País: Espanya.
Any: 2007.
Duració: 132 min.
Gènere: Drama.
Interpretació: Pilar López de Ayala (Blanca Brisac), Verónica Sánchez (Julia Conesa), Marta Etura (Virtudes González), Nadia de Santiago (Carmen), Gabriella Pession (Adelina García), Félix Gómez (Perico), FranPerea (Teo), Enrico Lo Verso (Cánepa), Asier Etxeandía (Enrique), Alberto Ferreiro (Valentín), Adriano Giannini (Fontenla), Goya Toledo (Carmen Castro), Bárbara Lennie (Dionisia Manzanero), Secun de la Rosa (Satur), Luisa Martín (Dolores).
Guió: Ignacio Martínez de Pisón; basat en un argument de Pedro Costa, Ignacio Martínez de Pisón i Emilio Martínez-Lázaro, inspirat en el llibre "Trece rosasrojas" de Carlos Fonseca.
Producció: Pedro Costa i Enrique Cerezo.
Música: Roque Baños.
Fotografia: José Luis Alcaine.
Muntatge: Fernando Pardo.
Direcció artística: Edou Hydallgo.
Vestuari: Lena Mossum.
Estrena en Espanya: 19 Octubre 2007
La pel·lícula es una font secundària, ja que la pel·lícula ha estat elaborada amb posterioritat al període que reflexteix. La natura de la pel·lícula ésde memòries, ja que explica la història de “Las 13 rosas”. La pel·lícula tracta sobre la història d’aquestes dones que van ser condemnades a mort injustament en l’época de Franco. La data cronològica d’aquests fets és després de la Guerra Cívil Espanyola, durant la dictadura de Franco. El director d’aquest fil és Emilio Martínez-Lázaro i el destinatari som tots els espectadors.
ARGUMENT
Lapel·lícula explica la història d’unes joves madrilenyes que l’any 1939 lluitant contra el franquisme (militants de les Juventudes Socialistas Unificadas1) són empresonades, jutjades i condemnades a mort. El film se centra en la història de cinc d’elles: Blanca, Julia, Virtudes, Adelina i Carmen (aquesta última no es condemnada a mort perquè és menor d’edat i no la jutgen amb elles). Al principi de lapel·lícula podem veure les situacions personals que viuen cadascuna d’elles. Blanca , música i mare de família, es empresonada, malgrat ser catòlica, per passar-li diners a un opositor franquista amic del seu marit. Carmen, Virtudes i Julia són amigues que s’organitzen amb altra gent per combatre el franquisme. En la pel·lícula podem veure com en un acte polític a favor de Franco reparteixenpropaganda antifranquista on el lema era “Menos Franco y más pan blanco”. Finalment, les acaben enxampant. Una d’elles, Julia, té una relació amb un polícia, que li adverteix que vagi en compte, però finalment acaba també a la presó. La última protagonista que ens queda és Adelina, filla d’un polícia, empresonada per ser militant de les Juventudes Socialistas Unificadas.
Durant el transcurs de lapel·lícula podem veure com viuen a la presó: en pèssimes condicions, sense prou menjar per cadascuna d’elles i obligades a cantar el “Cara al Sol , himne falangista. Algunes preses es neguen a cantar-lo ja que alguns dels nens de la presó, que viuen amb les seves mares, han mort de gana. En el cas particular de Blanca, una de les vigilants de la pres la volia lliberar pel seu bon comportament.Finalment són jutjades i condemnades a mort. Abans de morir escriuen cartes adreçades als seus familiars. En aquesta part de la pel·lícula vull destacar la frase que escriu Julia “Quiero que mi nombre se recuerde en la historia” i tot el que escrivien a favor dels seus pensaments polítics en contra del franquisme.


CONTEXT HISTÒRIC
El franquisme va significar el triomf de l’oligarquia, laqual no permetia l’existència d’un sistema democràtic i igualitari, tot reprimint la gent que no estava d’acord amb el nacionalcatolicisme del règim.
Hi havia diversos grups dins del règim, com ara falangistes, carlins, monàrquics alfonsins, la CEDA2, que tenien com a objectiu acabar amb la democràcia i el moviment obrer, a més d’instaurar un sistema dictatorial. Alguns volien una dictadura...