Las escuelas

Les escoles maten la creativitat- Sir Ken Robinson

Des de ben petits que ens han fet veure, tant professors com pares i mares que l’educació es de les coses mes importants que hi han. Aquesta,segons ells es la que ens permet tenir un futur, es a dir, un lloc de treball. El que potser no acaben de veure, o potser només alguns es que encara que l’educació ocupi un paper molt important, tambéhi han altres àmbits molt importants.
Per exemple, la música. Potser per els pares d’aquell nen o nena que ho practiquen es una simple activitat extraescolar o una assignatura mes, inclús m’atreviriaa dir, una assignatura no gaire important en comparació la importància que tenen les altres. Però potser els seus pares, i també inclús professors, del que no es donen conte es que, aquell nen o nenaté un gran talent.
Fa molt temps, exactament cap als anys 80, es basaven en el coeficient intel·lectual per determinar si una persona realment valdria o no per estudiar. El coeficient intel·lectuales tracta d’unes proves de lingüística, lògica matemàtica, visió espacial i memòria. Aquesta prova els hi feien des de ben petits per veure si de grans serien bons i triomfarien o no. I un cop grans,les empreses es basaven en els resultats d’aquestes proves per a contractar a una persona. Més endavant, es van anar donant conté que el fet de tenir un coeficient intel·lectual alt no garantia unèxit professional.

Tot i que Goleman va ser qui va donar a conèixer aquesta intel·ligència van ser Solvey i Mayer qui es van donar conte que hi havia alguna cosa mes enllà del coeficientintel·lectual, la intel·ligència emocional. Aquella que no es innata i que podem anar desenvolupant.
Hi han coses molt mes importants que tenir un coeficient intel·lectual alt, com podria ser aquella persona quees capaç de gestionar les seves pròpies emocions, saber com reaccionar davant de una situació i sobretot aquelles persones que presenten un talent. I n’estic segura que en el moment en que era tan...