las palabras






“El cafè de la Marina”

Josep Maria de Segarra








Lander Moral Aguilera
17/12/2013





Relaciona el concepte de tipus amb les categories que la teoria de gèneres literaris acostuma a aplicar a la narrativa: considerem Bernat personatge estàtic o dinàmic, pla o rodó? I la resta del càsting de l’obra?
Bernat és un personatge que apareix a la meitat de l’obra ique des de un bon principi apareix enamorat de Caterina. Al principi apareix com un home cortès, educat i adinerat que només intenta aconseguir a Caterina. No obstant això, Bernat canvia totalment la seva forma de actuar al sentir que s’han burlat d’ell i parla amb en Libori d’una manera mal educada, on ja no l’importa la Caterina. És a dir, es tracta d’un personatge rodó ja que ha canviat la sevaforma de pensar i actuar al llarg de l’obra.
Tot i això t’obrem altres casos de personatges rodons:
Claudi: en tota l’obra Claudi actua d’una manera molt egoista i distant a tothom Però al final dona un gir a la seva forma d’actuar.
Caterina: Una raó per la que tractem a Caterina de personatge rodó és per que és un personatge humà. Va canviant la seva forma de pensar i un clar exemple és quanal principi no vol casar-se ni boja amb en Bernat, després decideix que si i finalment s’alegra de no fer-ho.
Rafel: és un personatge que dona un canvi radical en la seva forma de actuar amb la seva muller. Abans de casar-se amb la Rosa, ell la tractava molt bé, però un cop casats això va canviar.
Rosa: germana de Caterina, estava molt il·lusionada amb casar-se amb en Rafel ja que volia tenir unfill. Un cop aconseguit el casament, la Rosa se’n adona que en Rafel només la vol per treballar i cuidar de sa mare, i això no li agrada.
Libori: Veiem un clar canvi d’actitud quan en un principi vol per sobre de tot que Caterina es casi amb en Bernat ja que és un home de diner i podrà viure bé, però després de que Bernat s’enfadés i li parlés malament decideix no casar-los i és quan Claudi lidemana matrimoni a la seva filla.
Per altre banda tenim els personatges plans que són: Tià, Moreno, Antoniet, Gallaret, el Valent, l’Artista, Gracieta, Maria, Rufí, Rufina i Salvadora.





Argumenta si aquestes línies de Sagarra, extretes de la seva conferència ”Teatre, poesia i realitat”, pronunciades al Teatre Romea amb motiu de l’estrena del poema dramàtic Fidelitat, el 14 de novembre de1924, i publicada sis dies després al segon número de la revista “La mà trencada”, lligues amb l’aspecte que tractem o si, per contra, no hi tenen res a veure.
Aquestes línies de Sagarra podrien tenir a veure amb l’obra llegida. Sagarra parla de les obres teatres que ha havia fet fins el moment de la conferència, però no obstant, “El cafè de la Marina” es va publicar al 1933, és a dir, ésposterior a la conferència. Al llarg de tota la lectura veiem diferents figures que sempre han estat presents en la literatura i que ell ha intentat reflectir en les seves obres fins el moment: els marits que tracten malament a les dones; les dones que tenen com a finalitat casar-se; les filles que fan el que el pare vol; el vell enamorat; els pescadors; etc.. llavors si que podem dir que les sevesparaules han de veure amb la seva obra.
Atenent a la normativa actual, al paràgraf anterior, s’hi colen tres incorreccions: una de lèxica i dues de morfosintàctiques. Detecta-les i corregeix-les.
La incorrecció lèxica està en la paraula lograr, ja que en català no està acceptada i una opció correcta seria aconseguir.
Les incorreccions morfosintàctiques són: - penso haver dut- penso que he dut- dóna’ls-hi- donar-los
A “El cafè de la Marina”, els draps bruts que s’hi volen amagar afavoreixen la presència de sobreentesos. Es tracta d'allò que’ per entendre’ns, anomenem indirectes: supòsits compartits als quals no al·ludim directament i oberta, sinó amb fórmules ambigües, carregades de segon sentit. Explica el missatge ocult sota els cinc enunciats següents:
A) Rufina: No et fiquis...