Laura a La Ciutat Dels Sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS 1ª PART La novel·la es divideix en dos parts. L'estructura de la novel·la obeeix als dos anys en què transcorre l'acció. S'explica l'arribada de Laura a Comarquinal, els ambients i els personatges i conclou amb el divorci implícit de la parella, sobretot després de la mort de la filla. Llor a Laura a la ciutats dels sants fa ressò del problema de fons que encaraimperava en l'estructura social de l'època, sobre tot en un espai tancat com era Vic: el codi social establert, basat en el matrimoni catòlic, indissoluble i fet per conveniència econòmica entre la petita burgesia, és a dir, per aconseguir ampliar el patrimoni familiar, les cases i les terres. És l'estructura de l'hereu mascle que veiem reflectida a la conducta de l'oncle Llibori Terra Negra sobre elsseus fills i filles representa una suma caricaturesca dels aspectes més negatius que es podien donar. Mentre que l'home porta una vida plena d'entreteniments i diversions, la dona s'emporta la pitjor part, educada en el sacrifici personal, tenia la funció de casar-se, tenir fills i portar la casa. Les lleis avalaven aquesta submissió considerant la dona com un ésser inferior en el codi civil, demanera que no podia decidir sobre la seva vida ni sobre els seus béns sense la tutela del pare, germà o marit fins al final del segle XIX. Llor remarca aquesta situació a través de la configuració de dos espais: Barcelona, d'on prové la seva protagonista, i Comarquial. Barcelona és vista, als ulls provincials, com la gran metròpoli moderna, però amb la qual es relaciona el vici i la pèrdua delsbons i vells costums. Per altra banda, els homes s'escapen a Barcelona però tothom fa veure que no en sap res i s'hi refereixen com un lloc de perdició per la moral massa permisiva i liberal. L'oncle Joan declara que li agradaria que “tota questa boira es tornés com pedra i ens servís de muralla perquè la gent dels altres pobles no poguessin venir, i perquè nosaltres no poguéssim anar-nos-en deComarquinal. Així es perdria el restre dels camins de Barcelona, que és la perdició del nostre jovent” (p. 124). Molts comentaris contra Barcelona, la Laura acaba dient “quina rancúnia teniu a la pobra Barcelona” (p. 151). El gran conflicte de l'obra es concreta en el fet que Tomàs de Muntanyola, l'hereu d'una antiga família de propietaris rurals, es casa amb la dona equivocada. En lloc de fer-ho ambuna filla de Comarquinal, hereva al seu torn d'alguna part de patrimoni i educada en el sacrifici i l'abnegació, decideix fer-ho amb una dona de fora, que ningú no coneix i, a més a més, com desgrana l'obra, no sols és de costums poc conservadors, sinó pobra en solemnitat. “Les d'aquí no li eren prou bones”, diu un noi del poble (p. 73). Però, quan arriben a Comarquinal per primera vegada, en Tomàsestà encantat d'escandalitzar els seus conciutadans amb una dona que vesteix seguint la moda europea i és una mica provocativa; per altra banda, la seva tria obeeix a una mentalitat més oberta, es riu d'alguns personatges de la vila i es manifesta obertament anticlerical. També aquest personatge serà objecte de difamació i la seva persona es veurà cenyida al malnom que reben els homes de la sevafamília: “Can Calçot”, sinònim d'home feble, que viu enganyat, a mercè de la dona (p. 218). L'estil de Llor és molt cenyit, no hi ha llarges descripcions sobre la ciutat, el camp o el físic dels personatges. Les seves descripcions són impressionistes, fetes de retalls evocadors, que amb un

traç gruixut defineixen un ambient (Comarquinal, p. 71) Es tracta de les tècniques narratives que esdesenvolupen en els primers anys del segle XX. Llor les emprea amb mesura, segons els interessos narratius, per mostrar, sobre tot, els estats d'ànims dels personatges, els processos psicològics. Hi trobem l'ús de la memòria involuntària de Marcel Proust. Marcel Proust va ser un dels novel·listes francesos més rellevants de tots els temps. La seva obra més cabdal, A la recerca del temps perdut és...