Laura a la ciutat dels sants

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1502 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 27 de diciembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
MIQUEL LLOR Miquel Llor nasqué a Barcelona però sembla que no s'adapà a l'ambient tancat i de costums rígids de la ciutat. Vic (on va néixer la seva mare, i ciutat amb la que mantenia una estreta relació) esdevengué un referent molt important per a l'escriptor. Sovint visitava Vic i això li va permetre tenir un coneixement real i minuciós de la ciutat que més tard convertí en base per a la sevanovel·la més emblemàtica, Lauta i la ciutat dels sants (1931). També Vic li proporcionà un ambient literari i artístic molt important a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX: l'intel·lectual Josep Torras i Bages hi va viure allà, i al seminari de Vic s'hi educà la generació d'intel·lectuals del moment, entre d'altres, Jacint Verdaguer. Miquel Llor pertany a la anomenada generacióde 1918. Una generació marcada pels canvis que s'estableixen amb el final de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), la qual assenyala canvis profunds en tots els ordres vitals que amb el temps donen pas a una societat amb nous valors, com els de la joventut i l'esport, més moderna i igualitària amb el reconeixement de la capacitat civil de la dona (l'Estat espanyol crea la llei del divorci el1932). Fins aquest moment, estava establert que la creació del llenguatge literari provenia fonamentalment de l'obra dels poetes i dels gramàtics, mentre que la novel·la era considerada un gènere menor i secundari no apte per a la construcció d'una cultura que es volia sofisticada, racional, irònica, deslligada de la realitat quotidiana. És a partir de 1925 que es crea un ambient propici per al gènerede la novel·la, influeix el fet que es comença a veure la producció d'una novel·la com a negoci: es crea una infraestructura comercial al respecte -editorials i revistes, escriptors i lectors- que podia donar resposta a aquesta nova realitat. La generació de 1918 donarà entre 1925 i 1939 algunes de les obres més emblemàtiques de la narrativa catalana del segle XX: Laura a la ciutat dels sants(Miquel Llor), Mort de dama (Llorenç Villalonga), Vida privada (Josep M. De Sagarra) o Aloma (Mercè Rodoreda). La narrativa de Miquel Llor evoluciona ràpidament fins aconseguir una formulació personal, original i completa que denota un enorme bagatge cultural. Li ajudà la lectura de les obres clàssiques i del segle XIX, i la consolidació d'una visió moderna de l'individu a partir dels estudis deSigmaund Freud i el pensament de André Gide que porten la novel·la psicològica a una formulació més dura, centrada en la idea de la deshumanització de la persona humana (procés mitjançant el qual una persona o un grup de persones perden o són despullats de les seves característiques humanes) en la societat moderna. En conseqüència, s'ofereix un individu arrossegat per passions i patologiesinconfessables. TRETS GENERALS DE LA NARRATIVA DE LLOR -Pessimisme que emmascara aspectes personals. -Utilització de la realitat, pròpia i que el volta, com a matèria de ficció. -L'art com a sublimació (procés incosncient de l'ego mitjançant el qual aquest perd el seu contingut sexual i es dirigeix a activitats compensadores com l'art o la ciència) i també l'art com a refugi. -Antagonisme entre els dos sexes(característic de la novel·la europea d'aquella època): la presència d'un model de dona sensible i activa, ideal, quasi sobrenatural, que topa amb un home, habitualment feble i abúlic. -Idea de la fatalitat (ja propugnada pels clàssics grecs): una força cega que empeny l'individu, tot i

la seva consciència lúcida, a ser presoner d'ell mateix. Visió vital desesperançada. - Els personatgesocupen tota la centralitat de l'espai narratiu i converteixen el món en un escenari grotesc. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS (1931) Tema central: la incomprensió entre els éssers humans i l'hostilitat que alberguen la majoria de relaciones. Tracta el conflicte entre la Laura, la protagonista, i l'entorn en què es mou, Comarquinal, i les relacions fatalistes entre els personatges. La novel·la provocà un...
tracking img