lelo

La caiguda de l’Antic Règim i la formació de l’Estat liberal (1808-1874).

1. La crisi de l’Antic Règim.

1.1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808).

A causa de la Revolució Francesa de 1789 Carles IV va destituir els ministres il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos) i va confiar el govern en el valido Manuel Godoy.
Es va formar una coalició europea contra la Françarevolucionària. Espanya hi va participar en la Guerra Gran (1793-1795) i va ser derrotada. Per la Pau de Basilea (1795) Espanya va quedar supeditada a França.
Pel Tractat de Sant Ildefons (1796) Espanya esdevingué aliada de França.
Amb l’arribada al poder de Napoleó Bonaparte (1799, emperador des de 1804) França va desenvolupar una política imperialista. Godoy va ser un aliat Napoleó i això comportà la derrotade la flota franco-espanyola a Trafalgar (1805), restant Espanya sense connexió amb les colònies americanes i va entrar en una greu crisi econòmica.
Pel Tractat de Fontainebleau (1807) Espanya deixava passar tropes franceses per envair Portugal. Amb aquesta excusa els francesos van ocupar ciutats com Madrid i Barcelona.
El Motí d’Aranjuez (18-III-1808) va provocar la destitució de Godoy il’abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran VII (1808 i 1814-1833).

1.2. La Guerra del Francès o de la Independència (1808-1814).

A Baiona, Napoleó va fer renunciar als seus drets a Carles IV i a Ferran VII i nomenà rei d’Espanya el seu germà Josep I (1808-1813), que intentà modernitzar el país.
L’aixecament del poble de Madrid el 2 de Maig de 1808 i la dura repressió dirigida pel general Muratvan provocar sublevacions per tota Espanya.
Entre els revoltats hi havia partidaris de l’Antic Règim (nobles, clergues, pagesos), de les reformes il·lustrades (alguns nobles i clergues) com d’un nou model liberal (burgesos).
Aquests grups es van apoderar dels governs territorials on van formar Juntes. Per coordinar-les es va crear la Junta Suprema Central, amb els antics ministresFloridablanca i Jovellanos.
La Junta va fugir a Sevilla i el 1810 a Cadis, on estava protegida per la flota anglesa.
Després de la derrota de Bailén (1808) Napoleó va haver de venir amb un gran exèrcit i va pacificar quasi tota la península, on solament resistien Cadis i Lisboa.
El fracàs de l’exèrcit regular va provocar l’aparició de les guerrilles, que amb un gran domini del territori i el recolzament dela població civil van fer que els francesos solament poguessin controlar les ciutats. Les salvatges represàlies solament van afavorir la resistència.
El 1812 Catalunya va ser incorporada a l’Imperi Francès.
Però en aquest mateix any Napoleó va patir una total derrota a Rússia, situació aprofitada pel britànic Wellington per derrotar els francesos a Torres Vedras (Lisboa).
Napoleó va ordenarla retirada de la península, sent derrotats els francesos per tropes anglo-espanyoles a Ciudad Rodrigo (1812), Los Arapiles (1812), Vitòria (1813) i San Marcial (1813).
Pel Tractat de Valençay (1813) Napoleó va alliberar Ferran VII i els francesos es van retirar d’Espanya.
Napoleó va abdicar el 1814 i encara que va retornar al poder durant l’Imperi dels Cent Dies (1815), va ser definitivamentderrotat per Wellington a Waterloo.

1.3. Les actituds durant la invasió.

- Els afrancesats eren sobretot alguns nobles i burgesos partidaris de les reformes de la Il·lustració. La majoria van haver de fugir amb el retorn de Ferran VII.
- Els absolutistes eren fonamentalment nobles, clergues i pagesos. Volien el manteniment de l’Antic Règim i acabar amb les reformes.
- Els il·lustratsrecollien sectors de la noblesa i del clergat. Defensaven la continuació de les reformes dels segle XVIII per arribar a un model com el britànic.
- Els liberals pertanyien a les classes mitjanes urbanes i volien un sistema polític liberal i econòmic capitalista. Els seus models eren els Estats Units i la Revolució Francesa.
La gran massa de la població va ser anti-francesa per la defensa de...