Les Aigües Marines

Les aigües marines

Definició: L'aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra. És salada a causa de la concentració de sals minerals dissoltes que conté, d'un 3,5% de mitjana, entre les quals predomina el clorur de sodi (sal comuna). L'oceà conté un 97,25% del total d'aigua que forma la hidrosfera.

Composició: L'aigua de mar és una dissolucióen aigua (H2O) de substàncies molt diverses. Fins a 2/3 dels elements químics naturals estan presents en l'aigua de mar, encara que la majoria en petites quantitats. Sis components, tots ells ions, conformen més del 99% de la composició de soluts.

Agents geològics:

• Aigua: és ella per on es provoca la meteorització, erosió, transport i sedimentació dels sediments.

• Vent: provocales onades i mou els grans de sorra que xoquen contra les roques.

• Sol i lluna: s’han de tenir en compte els cicles d’aquests dos astres com un dels provocadors de les marees i les onades, aquestes marees són ascensos i descensos al nivell del mar.

Meteorització: en les aigües marines es produeixen diferents tipus de meteoritzacions:

• Químiques: són les que afecten a lacomposició de les roques:

1. Oxidació -> alguns materials a l’entrar en contacte amb l’oxigen de l’aigua fan reacció i s’oxiden

2. Dissolució -> d’altres materials són solubles a l’aigua per tant, a l’entrar en contacte amb ella es desfan.

3. Carbonatació -> és la reacció d’alguns materials a l’entrar en contacte amb aigua rica en CO2.

4. Hidròlisi -> algunsminerals pateixen una alteració quan reaccionen amb els ions H+ o OH- de l’aigua.

• Físiques: són les que afecten a la forma externa de les roques:

1. Gelifracció o crioclàstia : l’aigua es filtra per les escletxes de les roques i quan baixa la temperatura fins congelar-se, es congela augmentant el seu volum. Això provoca que la roca s’esmicoli.

Erosió: l’erosió a les aigüesmarines es fa mitjançant l’abrasió. L’abrasió és la fricció entre les roques i els grans de sorra en moviment a càrrec de les onades, com més fort és l’onatge més intensa és l’abrasió. Desprès de la fricció, el moviment fa que les roques es trenquin i debilitin els residus des del costat de la roca. Aquestes partícules poden quedar dissoltes a l’aigua.
Hi ha dos tipus principals:

•Retrocés del penya-segat: les ones erosionen a la part baixa dels penya-segats provocant la caiguda dels blocs. D’aquesta manera el penya-segat retrocedeix i el mar guanya territori. Aquest retrocés dóna lloc a plataformes d’abrasió que són superfícies que queden parcialment descobertes durant la marea baixa.

• Trituració i rentada dels materials: els blocs i fragments de roques s’esmicolen.L’onatge i els corrents transporten els materials més fins mar endins i la sorra i la grava queden a la costa.



Conseqüències de l’erosió:

• Cap: porció de terra que s’endinsa en el mar. S’anomena així sobretot quan en dificulta la navegació o té una gran influencia en els corrents costaners. Aquest és el cap de creus.

• Golf: penetració de grans dimensions del mar a la costa formantuna corba i que normalment dóna lloc a un cap a cada punta. Aquest és el golf de roses.

• Badia: un golf de dimensions més reduïdes i generalment més oberta.

• Ancorada: badia o entrant del mar reduït i protegit.

• Cala: badia petita que es troba envoltada d’una paret de roca o penya-segat.

• Albufera: un llac al nivell del mar separat del mar per un cordó litoral.• Estuari: és la zona de la desembocadura d’un riu en la qual penetra l’erosió del mar.

• Delta: es la zona amplia de desembocadura d’un riu on es dipositen els sediments per sobre del nivell de l’aigua. Aquests materials poden procedir de l’erosió fluvial, marina o de totes dues.

• Ria: són zones d’antigues valls fluvials inundades per aigües marines.

• Fiords: és una...