Les aus

Característiques generals:
Estan disenyades per volar.
Esquelet molt lleuger, perque els ossos són buits i pesen poc. A més a més, les aus més desenvolupades tenen els sacs aeris, que es poden omplir d'aire i faciliten el vol.
Poseeixen un pic, sense dents, que varia d'unes aus a unes altres, segons la seva alimentació.
Curiositats:
El cor de les aus més petites els hi pot arribar a bategar600 vegades per minut.
Les aus varien molt el seu pes, la au més petita pesa 1,6 grams (zunzuncito (flor)) i la més gran pot arribar a pesar 125 kilograms (avestruç).

Com són externament?
Cos cobert de plomes per volar i que a la vegada ajuda a evitar que perdin calor.
Les extremitats anteriors són ales, que les utilitzen per a volar, encara que tots no, com per exemle el pingüí.
Tenensimetria bilateral i el cos dividit en cap, tronc i extremitats.
Les seves potes normalment tenen escames, caracteristic dels rèptils ja que han evolucionat d'ells.

Com són internament?
Esquelet: durant l'evolució de les aus els ossos craneals han sufrit una fusió secundària, a causa d'obtindre el màxim de força en una estructura que s'ha reduït molt per alleugerar pes. El cap de les aus estaunit al coll a través d'un sol còndil que els hi permeteix girar el coll uns 300°. Els ossos de les aus presenten uns sacs aèris interns, per reduir el pes sense reduir la resistencia dels ossos.
Sistema muscular: el vol, com a medi de locomoció principal, requereix un gran desenvolupament dels músculs ventrals, encara que totes no.
Aparell respiratori: l'aire amb oxigen arriba a la tràquea, quees ramifica en dos bronquis, i aquest aire pasa als sacs aeris abdominals. Quan l'au exhala, l'aire pasa dels sacs aeris als pulmons. Al inhalar una altra vegada, l'aire es mou dels pulmons als sacs aeris anteriors. Finalment quan l'au torna a exhalar, l'aire pasa pels bronquis i surt de l'organisme.
Aparell circulatori: la circulació de les aus es tancada, completa i doble, i no permeteix que lasang amb oxigen es mescle amb la que no en porta. Les aus tenen un cor dividit en quatre parts, dos auricules i dos ventricles, igual que els mamifers.
Aparell digestiu: una vegada les aus han menjat, l'aliment pasa per l'esofag que normalment conté glándules mucoses i un eixamplament on s'almacenen els aliments. Després van a l'estómac, que es divideix en dos parts, l'anterior que és unaconsistencia suau que conté glándules que contenen enzims digestius, i la posterior que és el pedrer que és l'encarregat de triturar els aliments. Seguidament ve l'intesti on hi ha uns cecs que s'encarreguen de l'absorció de l'aigua i finalment l'anus.
Sistema nerviós: el sistema nerviós de les aus esta compost per l'encefal, la medula espinal i els nervis, i es gran en relació al tamany de l'au.Origen de les aus:
Les aus provenen del Juràssic, més concretament del Titonià, i l'au més antiga que es coneix és Arqueopterix, que és el pas dels rèptils a les aus. Arqueopterix no volava com les aus d'avui en dia, sino que era una mescla de planejar i aletejar, i provenia d'un rèptil que va començar a caminar en una posició bípeda. Aquesta au media uns 35 centímetres de longitud, i posseiarasges caracteristics de rèptils i aus al mateix moment: posseïa un bec amb dents, unes ales amb plomes tot i que encara tenia escates, potes per poder-se agafar a les rames, i una coa òssia llarga.

Subgrups:
Aus ratites: són totes les aus no voladores, i com que no volen tenen un estern pla sense els músculs per volar, i a canvi tenen els de les cames molt desenvolupats. Ex: avestruç, kiwi.Aus rapinyaires: són aus de caça que utilitzen les seves potes i el pic per atacar, ja que normalment són grans, potents i adaptats a desgarrar i perforar carn. Ex: mussols, àguiles.
Aus anátides: són aus normalment migratories que viuen molt a prop de l'aigua i estan adaptades a ella. Ex: patos, oques.
Aus gallinacies: són aus amb pic i potes fortes, per poder excarvar, amb ales petites. Ex:...