les Pep

Les polítiques d’educació prioritària van aparèixer durant els anys 11970-1980 en països europeus on, durant les dècades de la postguerra, anaven de la mà el desenvolupament econòmic, el modelsocial de l’estat del benestar i les polítiques voluntaristes destinades a millorar el nivell de formació de les noves generacions i on la transició d’un sistema educatiu elitista a un sistema unificat ibasat en el mèrit semblava un dels requisits essencials pel progrés social i la reducció de les desigualtats en la situació escolar i socioeconòmica.
Però l’aplicació de les PEP en aquests països vasignificar l’acabament de les comprehensive school. Les PEP i les mesures compensatòries aplicades successivament a Gran Bretanya, Suècia, França i Bèlgica s’emmarquen en aquest context, i el seuobjectiu es garantir que ja no hi hagi (o hi hagi menys) “oblidats del progrés, social i acadèmic”.
Es basen en un plantejament compensatori, segons el qual la igualtat d’accés no és suficient pergarantir la igualtat d’oportunitats, i és necessari, per tant, compensar mitjançant la consolidació de l’actuació als dèficits o deficiències educatives, culturals, lingüístiques o intel·lectuals delsalumnes que no poden beneficiar-se plenament de l’oferta educativa. .
Les polítiques i les mesures aplicades aniran, dirigides per tant a un públic específic:
Els grups de població especialmentafectats pel fracàs i la desigualtat escolar (en termes d’entorns socials o de minories ètniques, culturals o lingüístiques)
Els territoris on aquests grups es concentren especialment (PEP vinculades ales polítiques de renovació urbana)
Els centres o xarxes escolars considerats per arribar a investigar i resoldre les dificultats i els problemes que generen desigualtats.
De l’estat educador al’estat avaluador
Primera època de les PEP i les polítiques educatives implantades 1960-1970 és aquell que Maroy (2006) descriu com a model burocràtic- professional, perquè combina el paper predominant...