Les Urpes del Diable

1. Fitxa tècnica:

1.1. Autor: Silvestre Vilaplana i Barnés.
1.2. Traductor: No hi ha traductor en aquesta obra.
1.3. Títol de l’obra: Les urpes del diable.
1.4. Editorial i col.lecció: Editorial Marfil; col.lecció Autors d’ara.
1.5. Lloc i data de publicaciò: 1ª edició: Alcoi, octubre 2001. 2ª edició: Alcoi, abril 2002.
1.6. Nombre de pàgines: 163pàgines.

2. Fitxa litèraria:

2.1. Contingut:

a) Resum de l’obra:

Tot comença quan aparéix mort el papa Bonifaci VIII d’una manera molt extranaya. Al morir el papa, ix elegit Benet XI com a pontífex.
El papat decideix cridar a un metge molt famós anomenat Arnau de Vilanova, que treballava a Catalunya per al rei Jaume II, per a que investigue el cas.
Quan arriva a Roma, Arnau es trova quehan assassinat a Pietro Savinola, cardenal de Viterbo, i se’l emporta al laboratori que li deixà Benet XI al seu palau per a intentar averiguar alguna cosa, perquè havia segut assassinat de la mateixa manera que l’antic papa. Els cadàvers tenien el cap mig penjant, l’estòmac destrosat i unes senyal a l’esquena amb unes marques que pareixien les urpes del diable, a més a més quan van trovar alscossos hi havia taques de sang al altar on els van trovar.
Quan Arnau ja estava a Roma, un barri dels suburvis es va vore infectat per la peste, per la culpa d’una rata i el famós metge rfecomanà cremar aquesta part de la ciutat i ho van fer. Mentre ho cremaven Arnau reconegué una olor que feien els cadàvers dels cardenals i va deduïr que l’assassí els cremava el grix.
Conrado Simone, comerciant deteles, quan arrivà de Florència fou a buscar a la seva dona que comita adulteria amb el cardenal De la Bressa, però es trovà amb el cardenal mort, açó va alçar sospites damunt d’ell i el cardenal De Lucca (un dels caps de la Inquisició) el comdenà a mort, es a dir, el cremaren per ser el presunt asáis.
Arnau de Vilanovano estava molt segur d’aquesta ulpavilitat i per molt que el papat volguera quetornara a Ctalunya es quedà per asegurar-se. Thotom li donà la raó quan aparegué mort el cardenal Colonna amb les mateixes circumstàncies dels altres cardenals, aleshores Arnau amb la ajuda Bernat Deliciós retornà les investigacions. Bernat fou el que descobrí el ritual que fei l’assassí, haches es trobava a la Bíblia. Arnau va descubrir que eren els sanyals que tenien a l’esquena els cadàvers,van resultar ser nombre romans que assenyalavenquin era el manament que el cardenal assassinat va incumplir en vida, ho va sabre per deducció quan aparegué mort el cardenal Colonna que tenia moltes riquesses per estafa i li va apáreixer a l’esquena VII.
Si la teoría d’Arnau era vàlida, encara faltaven tres cardenals per assassinar.
Quan Arnau i Bernat anigueren a la cambra d’Arnau per a parlardel problema, Bernat es va prendre una copa de vi que hi havia a una gerra i deixà que Arnau descasara. Mentre Arnau estava endormiscat, un dfesl soldats entrà a la cambra i li digué que fòra a vore a Deliciós perque estava molt malaat. Arnau anigué de seguida. Bernat tenia dolors abdominals i estava molt blan, aleshores fou quan Arnau recordà que Bernat s’havia prenut una copa de vi que podia haverestat enverinat per voler matar-lo.Arnau deman`que cremaren pa i amb pa cremat i cendra evitaria que el verí tocara l’estómac o la sang.
El cardenal De Lucca va ser detingut perque un criat del cardenal Colonna el va vore ixir del palau el día que aparegué mort Colonna, però De Lucca només va anar a parlar amb ell perquè volien desfer-se d’Arnau.
Quan De Lucca estava a la cel.la, una figuranegra amb caputxa entrà i li donà un botxí a canvi de que confessara que havia sugut ell l’assassí, De Lucca va obedir. Arnau no estava molt convençut d’açò i amb Bertrand de Got van anar a vore a a De Lucca, però haches no estava a la cel.la perquè el papa s’havia compadit del cardenal i havia ordenat que el traslladaren, de nou, a la seua habiotació, així que van desidir demanara permís al papa...