Lideratge Sintesi

LIDERATGE
CAPITOL 10 ROBBINS: LIDERATGE
Què és lideratge?
Hi ha tantes definicions com persones que han tractat de definir el concepte de lideratge. Podem considerar que el lideratge és un procés d’influència on es diferencia la possibilitat de que es tracti d’un:
1. Procés d’influència coercitiu o no (oposats a l’ús de l’autoritat, les recompenses i els càstigs, etc. per a exercir influènciasobre els seguidors).
2. Procés d’influència distintiu o no a la gerència. No tots els líders són gerent ni tots els gerents són líders. Des de la gerència es pot entendre al líder de dues maneres:
2.1 Segons Abraham Zaleznik, el qui entén que els líders són diferents en motivació, història personal, pensament i comportament en tant que tenen una actitud personal i activa, treballen assumintposicions de risc alt (sobretot quan hi ha alta oportunitat de recompensa) i perquè els preocupen les idees en tant que es relacionen amb la gent de forma intuïtiva i empàtica.
2.2 Segons John Kotter, el qui associa lideratge amb canvi i considera que les organitzacions poden funcionar malament en el moment en què tenen un lideratge pobre o excessiva gerència.
Al parlar de procés d’influència implicaaprofundir en la capacitat d’influir. Es considera que la capacitat d’influir en un grup per aconseguir les metes d’aquest pot ser:
1. Formal: on el grau d’autoritat designat formalment = paper en la organització.
2. Informal: capacitat la qual sorgeix fora l’estructura formal de la organització.
Finalment es detalla que els líders poden emergir:
2.1 Dins d’un grup.
2.2 Per la designació formalper dirigir al grup.

Què fa a un líder eficaç? Què diferencia a un líder dels que no són líders?
TEORIES DEL LIDERATGE
1. Teoria de les característiques: el qui és líder ho és un funció d’atributs de personalitat, socials, físics i/o intel·lectuals. Personalment tenen més probabilitats de ser líders eficaços (tot i que no es garantitzi l’èxit) aquells qui són carismàtics, entusiastes i valents.Combinen ambició i energia, desig de dirigir, honestitat i integritat, seguretat en un mateix, intel·ligència i coneixement rellevant sobre la feina/treball. Es critica sobretot el fet de que en aquesa teoria es considera que el lideratge es posseeix desde el naixement.
2. Teoria del comportament: l’atribut de diferencia dels líders dels no líders i dels líders eficaços i no eficaços és elcomportament. Això implica la possibilitat de poder entrenar a les persones perquè siguin líders. Es buscar ubicar característiques del comportament dels líders que estiguessin relacionades amb les mesures d’eficàcia en el desenvolupament. Diversos estudis diferenciats:
2.1 Estudis de la Universitat Estatal de Ohio: els comportaments de lideratge van ser descrits pels subordinats, els quals van identificardos dimensions: estructura d’inici i consideració (un líder eficaç serà aquell valorat de forma alta en ambdues dimensions).
2.2. Estudis de la Universitat de Michigan: els comportaments de lideratge obeeixen dues dimensions diferents a les anteriors: orientació al treballador = +productivitat, + satisfacció i orientació a la producció.
2.3 Matriu Gerencial: vista dimensional d’estils de lideratgepartint dels estudis que van fer a les Universitats de Ohio i Michigan.
2.4 Estudis Escandinaus: identifiquen les dues dimensions que capturen l’essència del comportament de lideratge i hi afegeixen una tercera dimensió fruit de partir de la premissa bàsica de que vivim en un món canviant = cal orientar el comportament al desenvolupament (com a dimensió primordial, separada i independent). Elsbons líders tindran més subordinats satisfets i seran considerats més competents pels seus subordinats.
En els quatre estudis falta consideració dels factors situacionals que influeixen en l’èxit i el fracàs. Alhora es detecta com a error el no reconeixement del canvi en les situacions els estils de comportament = les situacions canvien i els estils de lideratge necessiten canviar amb elles.
3....